Més Romevas i menys Galdons

"Si el postureig i el màrqueting ideològic passen per sobre de la convicció, tot plegat t'acaba passant factura"

És igual que la realitat demostri que molta gent de valors conservadors són tan sostenibles i ecològics com el capità Enciam; tant li fot que qui s'oposi amb més vehemència a les curses de braus sigui la Pilar Rahola; o que conceptes com la justícia social ja no siguin patrimoni exclusiu de l'esquerra (la recent visita d'Arthur C. Brooks a Barcelona ho demostra). Tu ets lluita. Tu ets d'esquerres i de debò.

Quan el marc polític del país canvia i se't fa una pregunta clara i directa, que vol un sí o un no, arriba un moment que no pots dissimular més. Has de deixar de dir que faràs la truita sense trencar els ous. Quan el discurs polític que demana el moment té conseqüències de debò, es descobreix que en realitat no en tenies, de discurs. En publicitat les marques blanques són incapaces de crear una connexió emocional amb el consumidor. En política passa el mateix. Si el postureig i el màrqueting ideològic passen per sobre de la convicció, tot plegat t'acaba passant factura.

Alguns gestos dels últims dies ens diuen moltes coses sobre l'esquerra a Catalunya. La coherència del Raül Romeva versus el monedero de la Gemma Galdón. La solidesa d'abandonar el partit que ja no et representa, desfent nusos d'anys, teixits amb convicció, versus la lleugeresa de qui es pot moure i canviar de camisa, perque no té nusos ni conviccions. Aquells que tenen feina feta i fan de la seva vida un discurs, i aquells que només volen col·locació assegurada i et regalen xerrameca tertuliana.

En el fons és un tema de coherència: amb les teves idees o amb el teu sou. Tot és triar. Tu, quina mena de persones vols al teu costat, treballant pel país?

 
 

Comentaris