“The New York Times” no publica anuncis de contactes ni de pel·lícules pornogràfiques ni dels cinemes on les passen. “Avui”, “Público”, “La Gaceta de los Negocios”, “Diario de Navarra” i “20 Minutos” tampoc no publiquen anuncis de prostitució.
Fa un any, el Congreso de los Diputados demanà als mitjans de comunicació que rebutgessin aquests anuncis. Segons els senyors diputats, la mesura contribuiria a solucionar i reduir aquest negoci tèrbol.
Fins al 2008, més del 60% dels classificats en diaris espanyols corresponien a “contactes”, és a dir, prostitució. “El País”, per exemple, ingressava uns 13.000 euros diaris –cinc milions d’euros l’any. Era el diari amb més ingressos per aquest concepte: al 2007 en publicava entre 800 i 900 diaris; “El Mundo”, uns 800; “El Periódico”, 600; “La Vanguardia”, 500; “ABC”, 400; “La Razón”, 250. En casos que conec directament, la xifra d’ingressos per aquest concepte equivalia llavors al 20 per cent dels ingressos.
Òbviament, amb aquest volum de negoci era complicat que acceptessin la recomanació del Congreso. I no ho van fer.
Així doncs, la setmana passada, la ministra espanyola de Igualdad, Bibiana Aído, va demanar al Consejo de Estado un informe sobre alternatives legals contra aquests anuncis. Perquè “mentre existeixin anuncis de ‘contactes’ a la premsa seriosa –diu Aído– es contribueix a la normalització de l’explotació sexual”. No parlem de qualsevol cosa, cal saber que Espanya és el país d’Europa amb més prostitutes: 350.000. I aquest informe al Congreso ho acaba d’explicar tot.
“El Mundo”, divendres passat, es va situar sobre el cas en aquest editorial, titulat “Aído, contra la publicitat d’una activitat legal”. No en podiem esperar una altra, vistes les conegudes aficions, inclinacions o flirtejos d’algun dels seus executius i columnistes amb les i els professionals de la cosa. El diari madrileny aconsella a la ministra: “Això no és un problema de les empreses periodístiques sinó del Ministeri de l’Interior, que és l’encarregat de perseguir aquests delictes”.
Com el blanqueig de diners del narcotràfic, que tampoc és problema dels bancs. No? No podien haver dit que aquesta publicitat els deixa una bona picossada i que no en volen prescindir?
L’Estat espanyol podria fer com Suècia i prohibir la prostitució. Però no son prou intel·ligents ni prou valents.
Doncs aquí proposo una idea per a que els senyors pròcers no siguin presos pel pito del sereno en cosa d’aquest relleu. Seria així: els mitjans que publiquin aquesta mena d’anuncis –tots els mitjans, incloses les televisions locals– no podran rebre publicitat oficial de qualsevol nivell: des ajuntaments fins al Govern central.
D’aquesta manera, el Legislatiu seria respectat i els mitjans honestos tindrien premi. I la genteta com “El Mundo” –i els altres– veurien salvada la seva lliure decisió de guanyar diners promovent la prostitució que, com tothom sap, està en mans d’honestos i modèlics empresaris i es nodreix de treballadores que lliure i conscientment han decidit comerciar amb el seu cos. En fi, que cadascú tindria el que es mereix.
Ja hem vist el que fan els mitjans. Ara a veure què fa la ministra.
