Més policia? No. Més música clàssica

"Una prova pilot a una estació del nord d'Anglaterra va demostrar que la presència de música clàssica feia baixar els índexs de criminalitat en aquests espais gairebé a la meitat"

Les estacions de metro de l'U-bahn de Munic són estèticament força fredes. I semblen antigues. Tenint en compte que moltes daten només de mitjans dels 70. Amb uns vagons que semblen antiquíssims, estil marró-fusta com el del pis de qualsevol tieta catalana. I tot està molt ben organitzat, clar. Senyals que t'indiquen la llargada dels trens. Línies de metro i vagons totalment sincronitzades. Cap barrera d'accés al recinte. I música clàssica a moltes de les seves estacions.

Aquesta podria ser un dels altres insignificants detalls de l'evident superioritat cultural centre-europea. Però que les estacions d'Universität, Marienplatz o Odeonplatz reprodueixin música clàssica no és cap casualitat. Ja que poques coses ho són aquí, per casualitat. Hem de tenir en compte que Munic és una de les ciutats més segures del món. De fet, els mateixos que hi viuen diuen que per cada policia de servei patrullant en uniforme -i n'hi ha moltíssims-, n'hi ha un altre vestit de paisà. Per això una iniciativa com aquesta no s'escapa del més estricte sentit de la funcionalitat.

Durant els anys noranta, una prova pilot a una estació del nord d'Anglaterra va demostrar que la presència de música clàssica- des de compositors barrocs com Vivaldi; o clàssics i romàntics com Beethoven i Mozart- feien baixar els índexs de criminalitat en aquests espais gairebé a la meitat. Màgia? No pas. Sembla ser que els joves associaven aquest tipus d'ambient com "no cool", "no confortable". Fet que, amb l'ajuda dels treballadors socials, s'aconseguia que aquests grups es moguessin a espais més apropiats i destinats, aquest cop sí, al lleure.

 

-1

 

Comentaris