El pals li escauen bé. Ja s’hi ha acostumat, i fins i tot ara si no hi fossin els trobaria a faltar. No debades, les crítiques el faran ser o no ser en el tauler polític que quedarà definit després de les properes eleccions catalanes. Si encara li’n queda algun dubte, les perdigonades el decidiran del tot a presentar-se. I un cop fet aquest pas, els dards dels seus detractors el trauran d’entre els extres i faran de Joan Laporta un actor polític amb frase. Ho va dir l’historiador John Elliot, fa unes poques setmanes, de visita a Barcelona: “A la història no hi ha grans personatges tant perquè ells ho siguin com per les circumstàncies, que els fan grans”. Els seus adversaris, en aquest cas, poden acabar fent Laporta gran, ara en política.
Per a bé i per a mal, amb una personalitat ben definida en l’imaginari d’un tant per cent de ciutadans que ni el José Montilla president ni la resta de candidats no iguala, el líder culer que ara ho vol ser de l’independentisme reloaded es presentarà sens dubte a les properes eleccions, i molt de la seva estratègia quedarà confiat als atacs que pugui rebre dels altres partits. Perquè Laporta pot ser un potent catalitzador del vot “rebotat”, del vot dels desencantats de la política en general, dels qui volen sotragada, vingui de la mà de qui vingui, això sí, només si els promet allò del “pit i collons”. Laporta els ho pot oferir. ERC ja no.
Aquest públic potencial, però, davant el procés electoral explícit, veurem si acaba votant amb l’estómac o si finalment ho fa pensant en la butxaca, en la hipoteca o en els efectes del tripartit. Només si arribat el període electoral oficial Joan Laporta segueix essent l’ase dels cops, ara però en l’arena política, aquest públic el votarà sense pensar-s’hi.
En aquest sentit, la presentació del seu web aquesta setmana va ser reeixida, només en part. Només una mica, perquè certament el llançament va ser un fiasco en quant a planificació. Va acabar un enginyós compte enrere que des d’uns dies abans ens tenia a molts a l’expectativa… i no va passar res fins una bona estona després, que en molts casos van ser hores. Les expectatives creades es van frustrar per a molts, i especialment en el cas dels internautes més actius, material sensible i a acaronar per tota candidatura que vulgui fer alguna cosa en aquesta vida.
La manca de previsió en no operar des d’un servidor prou potent no queda superada ni per l’àgil resposta-falca que van escampar des de can Laporta tot dient que l’èxit els havia desbordat. No es pot morir d’èxit en el minut ú. Bàsicament perquè així t’arrisques a què no hi hagi minut dos i successius. Però encara la cosa es va poder vestir, sobretot gràcies a la nostra estimada premsa, que de tan estressada com va, massa sovint s’oblida de contrastar dades o de demanar una segona versió, com per exemple es podria haver fet abans d’empassar-se, així, sense més, la dada de visitants per minut que va projectar una font sens dubte molt imparcial: la pròpia candidatura. Ironia mode on.
Les errades van ser-hi. Però xifres oficials a banda, l’expectativa també. Ara! Per què servidor defensa que l’estrena online va ser força reeixida? Pels pals. I és que, mancances de planificació enllà, en el matí convuls de dilluns a can Twitter em va interessar veure com els dards més virulents contra la web non nata de Laporta venien del món CiU. Van ser només uns pocs piuladors convergents, però s’hi van abraonar amb un entusiasme i amb unes ganes d’escarni que no es veia en twittaires d’altres colors polítics. Metafòric, potser dels nervis en aquest espectre de vot, o com a mínim del més militant, respecte del projecte Laporta. Potser també metafòric de fins a quin punt a can Casa Gran encara manca una cultura de bastir ponts que de tenir-la els podria ajudar molt a deixar enrere el desert de l’oposició. Però sobretot, aquest capítol va ser indicatiu de fins a quin punt el públic potencial laportià es refermarà en la seva encara hipotètica opció a poc que s’albirin pals contra el seu possible líder a l’horitzó. A tall d’exemple, una piulada d’un actiu jove 2.0: “Tots els que des del primer dia rajen de @Laporta2010 ara van desesperats per veure la web. Com més el critiquen, més ganes tinc de votar-lo”. Com diria aquell, no cal dir gaire res més.
