“Es van llançar muralles humanes contra les forces de l’Estat!“, deia el fiscal Cadena. Tant ell, com la resta dels representants de l’Estat insisteixen en retorçar la realitat fins l’extrem de convertir els votants de l’U d’Octubre en una organització d’activistes violents i, per contra, els policies i guàrdies civils en víctimes indefenses d’una agressió incontenible. És una feina titànica que només es pot sostenir inventant-se metàfores hiperbòliques, com aquestes “muralles humanes” que “es llancen” o el “segrest organitzat” contra la comitiva judicial que escorcollava el Departament d’Economia.
Ara bé, escoltant-los atentament, tots aquests fiscals i advocats de l’Estat -i això inclou el de Vox- utilitzen conceptes totalment ridículs amb tal convicció que semblen bastant més fanàtics que cínics. Aparentment, es creuen les ximpleries que diuen. Són els únics a Europa que pensen així i en deuen ser conscients, però no sembla que els importi gaire. Odien els acusats amb una intensitat que va més enllà de la simple precaució per mantenir els propis privilegis.
Estan convençuts que són demòcrates perquè permeten que existeixin dissidents sense ficar-los, d’entrada, a la presó. Però consideren que els independentistes s’han de limitar a dir el que vulguin, però sense fer mai res. Han de ser una anècdota per decorar el seu règim implacable. I si no és així, doncs a por ellos! Aquest és és nivell i aquesta és la realitat.
