El discurs d’investidura -digníssim, tristíssim- de Jordi Turull havia d’articular una oferta impossible, combinant un retorn tàctic a l’autonomisme amb l’ancoratge polític dins la gran onada independentista que prové d’aquella llunyana Diada de 2012. I això, simplement, no és possible. Almenys quan es vol concretar institucionalment. Per això aquest dijous, al Parlament, la CUP ha liquidat, definitivament, el procés.
Perdent, Jordi Turull ha engrandit la seva figura. Ell, amb Josep Rull al banc del costat, ha simbolitzat l’altura ètica d’un moviment polític que s’ha defensat des de baix, al carrer i a les escoles. I que ha estat liderat per persones que, amb encerts i errors, han estat disposades a sacrificar-se pel seu país. Tot plegat, un capital de confiança extraordinari que no defallirà fins aconseguir l’emancipació democràtica i nacional d’aquest país.
S’obre una etapa nova que requerirà nous lideratges i una estratègia diferent. Potser la via més curta siguin unes noves eleccions, amb plantejaments clars i un debat obert. I, en tot cas, una proposta ambiciosa, però viable, cap a la República.
