No sé si ho saben però la ignorància és molt atrevida. Pensin (no gaire) en l’actual tancament de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació perpetrat pel Partit Popular al País Valencià. Recordin (sense pressa) el tancament dels repetidors d’Acció Cultural que permetien veure TV3 als valencians o la desintegració de Canal 9. I ara facin el favor de posar sobre la taula el coneixement d’una llengua, i pensin en aquesta gent, altament exagerada, que es dedica a aprendre llengües allà on va, vaja, que les col·lecciona.
I, doncs, què tenen les llengües? Depèn de quines. Si nominalitzem i preguntem sobre l’anglès o l’espanyol alguns ens diran que són de les llengües més parlades al món i que, per tant, ens permeten comunicar-nos amb gairebé tothom. Deixant de banda el fet que, de ben segur, no arribarem mai a parlar amb tota aquesta gent, podem acceptar l’argument. Ara bé, tot canvia quan parlem del català. Aquesta llengua, tot i tenir més de 10.000.000 de parlants, n’hi ha alguns que creuen que no serveix per res (veritat, senyora Trujillo?). Sap greu quan veus que alguns representants polítics van fer campana quan s’explicava la diversitat lingüística, el fet que no hi ha llengües superiors ni inferiors i que el valor d’una llengua es basa (entre d’altres coses) per la riquesa de maneres d’observar el món. Des d’aquí m’ofereixo a recomanar-los alguns dels llibres de Carme Junyent, Jesús Tuson o Juan Carlos Moreno Cabrera. Tenir la oportunitat de conèixer, aprendre, escoltar i fins i tot sentir una llengua és i hauria de ser entès com un privilegi.
Ah! Però espera! Que es parla del català! Una llengua maleïda que té efectes nocius sobre tothom que l’aprèn. De fet, només alguns privilegiats (la majoria representants polítics espanyols) saben que les nits de lluna plena si una persona escolta alguna paraula en català desaprèn, de cop i volta i de forma sobtada (possiblement també, dolorosa) tots les altres llengües que coneixia. I això només ho saben ells i els hem de donar les gràcies ja que han estat previsors i han agafat el problema a temps. Imagineu-vos un País Valencià catalanoparlant! Ai mareta, quin desastre! No cal pensar en l’accident del metro de València, els casos de corrupció que han esquitxat a presidents i regidors o la crisis que viu immersa el país. Això era molt complicat de preveure. Però ara no, amics valencians, ara gràcies a deixar-vos sense escoltar la llengua pròpia del país estan fent més ignorants a tots i a cada un dels ciutadans, però ei!, que potser és el que volen! Fer-nos a tots plegats més atrevits.
