L’independentisme dedica moltes hores a parlar de plans. El pla A, el pla B, el pla C, i ara qui sap si el pla D serà un nom o una data per a unes noves eleccions. Però no tenim notícies del pla U, el de la unitat d’acció republicana més enllà d’anar plegats a la capçalera de les manifestacions o fer declaracions contra la repressió brutal d’Espanya. Els 2,1 milions de votants que el 21D van triar una de les tres llistes republicanes no votaven en clau de Catalunya autonòmica ni de lluita de sigles per arreplegar cadires al Govern. Volien fer via. A més o menys velocitat, però fer via.
El PDeCAT, allunyat del poder, en deconstrucció abans d’haver-se construït i sense haver entès que el model de partit que encaixava amb el peix al cove a Madrid ara grinyola dins del moviment republicà. ERC, amb la direcció represaliada, mirant JxCAT més com un enemic electoral que no pas com un aliat, i amb unes bases dividides sobre si cal prémer gas a fons o desaccelerar. JxCAT, que ho fia tot a la supervivència de Puigdemont i que intenta implementar una nova concepció de la política amb independents, però en guerra cada vegada més oberta amb el PDeCAT i intentant marcar els tempos de 72 diputats quan només en té 34. I la CUP, coherent amb el seu ADN, però probablement immadura per al moment polític, mancada de perspectiva i generositat per passar una pantalla més abans de l’assalt final.
És cert que el factor Puigdemont ho ha distorsionat tot. Un president a l’exili, en llibertat i amb capacitat per bastir el Consell de la República, dóna aire a la construcció de la República malgrat el marc repressiu, mentre que un president entre reixes obliga a assumir una frenada. Precisament perquè cal recalcular constantment, els partits haurien de ser conscients que els aparells-menjadora que tan bé funcionen en l’autonomisme del règim, ja no són vàlids en un país que es construeix de baix a dalt.
Tots sabem que la Generalitat gestionarà engrunes, serà controlada, censurada i permanentment assetjada política i judicialment. No serà ni de dretes ni d’esquerres, perquè amb prou feines sobreviurà com a administració autonòmica descafeïnada. A hores d’ara, la unitat de l’independentisme és fictícia. L’enemic ho sap i intenta dividir encara més. El dia que Catalunya triï el Govern de la República serà quan no caldrà unitat i la lluita pels despatxos serà legítima. És més, una de les virtuts del nou Estat serà la pluralitat ideològica, tàctica i estratègica dels demòcrates.
