Una de les proves més evidents de la terrible inoperància de l’esquerra espanyola és que la revolta dels jubilats s’ha generat des de baix, al marge dels partits i els sindicats. La pujada de la majoria de les pensions s’ha quedat per sota dels dos euros al mes, una indignitat que afegeix humiliació a milions de persones que van treballar molt, sovint en feines dures i en èpoques terriblement difícils. El nivell de vida dels jubilats és un termòmetre infalible del nivell de benestar de qualsevol societat.
El de les pensions és un problema estructural, que afectarà molt seriosament al sistema polític espanyol. Cap dels partits del sistema -PP, PSOE o Ciutadans- no està disposat a detraure diners dels contractes que engreixen els resultats de l’Ibex per beneficiar els jubilats i tampoc cap d’ells no s’atrevirà a incrementar els impostos als més rics ni a les grans empreses. Queda l’IVA, però aquest és un impost regressiu, que també castiga les rendes més baixes. És a dir, se’ls apujarien les pensions als jubilats i, per darrere, també els impostos que paguen per la cistella de la compra.
A més, s’acosta una catàstrofe demogràfica perquè cada any s’incrementa el gruix de les generacions que es van jubilant. O sigui que hi haurà més gent amb pensions més baixes. I algun dia, no gaire llunyà, es començaran a escoltar consignes que reclamaran menys AVE i més pensions… I serà aleshores quan el règim del 78 tremolarà com mai ha tremolat.
