Hi ha una notícia d’aquesta mateixa setmana que em sembla que no ha tingut el ressò que es mereixi. Potser en tenim la culpa els periodistes, però em sembla més que ha estat per la voràgine d’esdeveniments que ens ha mantingut a tots permanentment amb l’ai al cor. La qüestió és que un estudi del catedràtic d’economia d’ESADE Francesc Xavier Mena considera que la morositat que ha de suportar la banca espanyola està molt per sobre de les xifres oficials. Segons l’estudi, la morositat supera el 9%, mentre que les dades que dona el Banc d’Espanya són del 5’35% (les més altes de l’última dècada). Com pot ser? Molt fàcil. Les entitats de crèdit no estan comptabilitzant de forma adequada la depreciació dels seus actius per la caiguda del mercat immobiliari. Si ho fessin, segons el professor Mena, algunes entitats ja donarien números vermells aquest mateix any.
En un context com l’actual és oportú no crear alarmisme ni generar desconfiança. Però que desperta més recels ¿conèixer les evidents dificultats que ha generat l’excessiva exposició de les entitats per les inversions immobiliàries o que es comenci a escampar que ens estan aixecant la camisa? L’efecte dels rumors sobre l’economia o un sistema són directament proporcionals a la confiança que és capaç de generar (que li diguin als inversors de la borsa espanyola). Recordem que el punt en comú dels detonants de la crisi de Wall Street i de la de Grècia és la constatació de l’engany i els dubtes que això va generar a l’hora de calcular la dimensió real del problema que s’havia creat.
El sistema financer espanyol s’ha guanyat amb justícia una bona consideració arreu del món i això ha estat possible per un creixement sanejat, amb riscos assumibles i objectius raonables. Però ni els millors ho fan tot bé i cal ser conscients que existeixen punts febles que cal reforçar. Si es deixa que creixi el dubte sobre l’existència d’un forat negre en el nostre sistema financer hi ha el risc de que es descontroli el pànic. La millor manera per prevenir-ho és complir les promeses que es van fer d’obligar a la banca a ser més transparent i a donar més informació.
