Els Mengele espanyols a la sanitat catalana

"Constatem tot plegats que no hi ha pietat tampoc per a les catalanes discapacitades si sospiten que no volen ser espanyoles"

Divuit de setembre, CAP de les Corts de Barcelona. Una dona hi porta la seva filla discapacitada de vint-i-sis anys per fer-hi una visita al servei d’urgències. Les rep una metgessa i la mare demana a la noia que expliqui exactament els símptomes del seu malestar. La noia només sap parlar l’idioma de casa seva: el català. La metgessa és espanyola i afirma que ella no sap català, i que la visita només es pot fer en llengua castellana. La mare acaba fent de traductora entre la seva filla i la ja autodeclarada colonitzadora llicenciada en medicina.

La perversa doctora “rojigualda” se sap guanyadora, però no en té prou. Vol humiliar i fer mal. Li recepta una medicació que la mare, coneixedora de tots els matisos de la malaltia amb la qual porta més d’un quart de segle lluitant, considera massa forta i sap que no li convé. La resposta de la facultativa és despectiva: “pues que se quede en casa i se tome una manzanilla”. No vol, la mare, ni crear i ni generar cap situació de tensió amb la seva noia al davant. Sap que no és bo per a la seva salut. Llavors, la dona i mare catalana s’ha de menjar la ràbia i la vexació patides.  

Amb tot, després del desagradable incident, la família presenta una queixa al mateix CAP i envia els detalls de l’incident a diversos mitjans de comunicació. No hi ha cap resposta per part de ningú fins que Plataforma per la Llengua, quinze dies després, concretament el dijous 3 d’octubre, ho difon. És quan salta la notícia als mitjans de comunicació i colpeix a bona part de l’opinió pública donada la situació de vulnerabilitat de la noia afectada. Constatem tot plegats que no hi ha pietat tampoc per a les catalanes discapacitades si sospiten que no volen ser espanyoles. El conegut “a por ellos!” també es practica amb bata blanca contra els més indefensos. Ara Espanya no només ens envia policia i guàrdia civil, també ens envia doctors Mengele.  

El mateix dia que escolto les paraules de la mare afectada per la ràdio, decideixo anunciar al meu conte de twitter que aniré el dilluns següent al CAP de les Corts a demanar explicacions. Qui vulgui acompanyar-me, afegeixo, serà benvingut. Una colla de catalans vénen amb mi i ens rep el director del CAP. La trobada es tensa. El responsable del centre afirma que ja s’han posat en contacte amb la família per aclarir l’incident, però que la versió que ells creuen és la de la metgessa espanyola i que allà no s’ha discriminat a ningú. És més, afirma que la doctora entén el català. El corporativisme vergonyant per sobre de la vulnerabilitat i la salut d’una noia catalana discapacitada. Si l’acusació de discriminació hagués estat per ser raons de raça o religió (llegiu sobretot musulmana), a hores d’ara hi hauria una investigació oficial oberta i tots els partits catalans s’haurien manifestat en contra.

 

Aquella mateixa tarda em telefona la mare de la noia després que jo hagi publicat a Twitter el resum de la reunió al CAP. Està afectada i enrabiada perquè em diu que el director menteix. Ningú s’ha posat en contacte amb la família, afirma. Continua dient-me que com pot ser que si la metgessa entenia el català, ella havia presentat una queixa i havia explicat l’incident en mitjans de comunicació. Era una mentidera?, es preguntava angoixada. Havent de cuidar una criatura discapacitada durant vint-i-sis anys, afegeix, té ànims i ganes per generar fake news?

M’he preocupat de portar personalment aquest cas davant la consellera de salut, Alba Vergés. N’és sabedora de tots els detalls. Ara, el primer que ha de fer, és anar a veure a aquesta mare per donar-li totes les explicacions necessàries i presentar-li les excuses pertinents. Després, iniciar una investigació exhaustiva que hauria de cloure (si els fets són els que tots sospitem) amb l’expulsió immediata de la sanitat catalana d’aquest perill públic amb bata blanca que visita pacients a les Corts.

Si la consellera opta per la política de l’estruç, caldrà exigir-li la seva immediata dimissió. No podem tenir al capdavant de la nostra sanitat a qui encobreix als que els importa un rave la vida de catalans. Consellera, esperem les seves notícies.

 

Comentaris