“No es tracta tant de canviar les lleis com de canviar les actituds personals”
Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre d’Interior
La majoria de gent de bé, com no podia ser d’altra manera, s’ha queixat d’allò que ha quedat etiquetat com a “pena de telenotícies”: exhibir de manera humiliant davant les càmeres persones que encara han de ser jutjades i que, en cap cas, poden ser catalogades com detinguts d’alt risc. Entre els que discrepen sobre el disbarat que això ha suposat en l’anomenada operació Pretòria hi ha José María Mena, exfiscal en cap de Catalunya. Mena ha dit que és “perfectament correcte” que els periodistes prenguin imatges d’alguna cosa que passa al carrer “a persones de notorietat, amb motiu d’un esdeveniment que és rellevant des del punt de vista de les notícies”.
En contra de molts juristes i experts, que no entenen com s’ha permès l’exhibició de persones emmanillades com si fossin perillosos terroristes, sinistres criminals de guerra o fastigosos pedòfils, el qui fou fiscal del cas Banca Catalana troba bé l’espectacle. Vet aquí un home amant de la transparència total. Vet aquí un abanderat de la llibertat d’informació. Vet aquí un noble campió de no deixar res fora de camp.
Algú mal pensat, no pas nosaltres, podria pensar que Mena té nostàlgia de causes perdudes i que, a dia d’avui, pretén una compensació simbòlica que el rescabali per allò que no va assolir, tot i que ho va perseguir amb afany obsessiu. Algú mal pensat, no pas nosaltres, també podria creure que Mena pateix ressentiments gens dissimulats i que somia venjances fredes, que li permetin treure pit en temps de descompte. Algú mal pensat, no pas nosaltres, podria afegir, finalment, que Mena té un problema personal i que, més que la ciència jurídica, és el fetge allò que inspira les seves reflexions. Com diu el ministre Rubalcaba, tot depèn ara de les actituds i això, a Déu gràcies, és fora de tota sospita.
Però nosaltres no som mal pensats i, en canvi, sabem perfectament que Mena és un il•lustre, savi i ponderat representant de la ràpida, diligent i indiscutible judicatura espanyola, en la qual tant refiem tots els ciutadans que tenim la sort immensa de viure en aquest preciós racó de món, sigui dit amb el permís del Tribunal Constitucional.
