Memòria

"No cal ser independentista per adherir-se o simpatitzar amb el projecte republicà. Basta amb ser un demòcrata i tenir un mínim respecte pels drets humans"

L'1 d'octubre de 2017, els ciutadans de Catalunya van posar els seus cossos per defensar el dret a decidir el futur polític del seu país. Ho van fer perquè tothom, pensés com pensés, pogués respondre lliurement a una pregunta claríssima: voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? Malgrat tot tipus d'adversitats, intents de sabotatge, cops de porra, pilotes de goma il·legals, intimidacions, persecucions, violacions flagrants de drets fonamentals, més de 2,3 milions de ciutadans van votar i una immensa majoria va votar afirmativament. I és per haver exercit legítimament el dret a l'autodeterminació contra un Estat bel·ligerant que tenim avui 9 ostatges de la injustícia espanyola.

 

És bo recordar-ho perquè aquest és l'esdeveniment fundacional de la República. Han fallat moltes coses i a molts nivells des de llavors, no hi ha cap dubte. Fidel a la seva reputació autoritària, les instàncies de l'Estat espanyol estan llançades de ple en una croada que té un objectiu claríssim: aterrar psicològicament els partidaris d'un estat independent en forma de república, però també tota aquella gent que senzillament associa aquest projecte a una regeneració democràtica i la defensa de drets fonamentals, incloent-hi naturalment el dret a decidir sobre tot. I si algú creu que aquesta repressió baixarà o desapareixerà, va molt equivocat.

 

 

En efecte, no cal ser independentista per adherir-se o simpatitzar amb el projecte republicà. Basta amb ser un demòcrata i tenir un mínim respecte pels drets humans. Dit això, la pregunta que s'hauria de fer aquella gent que viuen a Catalunya i miren aquesta situació amb indiferència és si estan disposats a sotmetre's eternament a un Estat que ha violat en diverses ocasions drets fonamentals com la llibertat d'expressió o el dret a la participació política, entre altres. Si bé hem de ser conscients que més d'1 milió de conciutadans han secundat, directament o indirectament, silenciosament o sorollosament, la repressió, els republicans tenim un projecte inclusiu i mai empresonaríem persones per les seves idees.

 

En tant que demòcrates i teixidors de la República, hem de saber incloure totes les sensibilitats al diàleg social profund que, necessàriament, ha de concloure amb el contracte social que farà efectiva aquesta República. I una de les bases fundacionals ha de ser la recuperació de la memòria històrica. Aquesta última és, a parer meu, una qüestió essencial per començar a restaurar la dignitat de milers i milers de persones que han lluitat de valent contra el feixisme i a favor de la llibertat en tots els seus sentits. Sense memòria històrica i una veritable justícia transicional, la democràcia mai serà plena.

 

Comentaris