Matem la festa dels toros

"Les corrides són un espectacle on els instints atàvics xalen veient a l'home acorralant i matant a un gran i noble animal"

El dimecres passat, amb gran expectació mediàtica internacional i posicions enceses entre defensors i detractors, el Parlament va prohibir les corrides de toros amb resultat de mort del brau. Cal tenir en compte que la norma no tindrà efectes fins al gener del 2012. El Partit Popular s'ha apressat a presentar una proposició de llei a les Corts Espanyoles per aconseguir la declaració de l'espectacle taurí com a bé d'interès cultural i fins i tot pretenen impulsar la seva qualificació com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Seria un despropòsit.

La introducció d'aquest debat en seu parlamentaria ha estat fruit d'una iniciativa legislativa popular recolzada per 180.000 signatures. És a dir, han estat una bona pila de ciutadans que han volgut que el Parlament, com a òrgan de representació democràtica, es pronunciés sobre la petició d'abolir les curses de braus. Davant aquesta situació, la crítica que se sent aquest dies de "hi ha coses més importants", esdevé una opinió particular front un gran nombre de gent que articuladament exposa just el contrari.

És cert que és un tema complex. Especialment per què s'hi ha volgut barrejar el sentiment de rebuig cap a una festa que Franco havia adoptat com a símbol espanyolista. Potser és erroni o imprecís, però és perfectament legítim que el tant explotat vessant identitari espanyol dels toros decanti les simpaties per aquest espectacle. I com dèiem, no s'ha acabat, i la irresponsabilitat del Partit Popular va posant sal a una ferida que ells mateixos han obert.

Les corrides són un espectacle on els instints atàvics xalen veient a l'home acorralant i matant a un gran i noble animal. El problema és que la nostra societat ja no veu als animals com un important adversari a vèncer per sobreviure o per demostrar la força o per a educar als petits en les obligacions i valors d'un adult. La festa ha esdevingut una crueltat on es recreen la sang, la lluita perquè si, i el patiment amb un final previst d'un animal, un mamífer, indefens i sense opcions. Si algun dia va ser "cultura", ara té en contra la cultura de la protecció dels animals.

Dit això, no ens enganyem, la violència és un espectacle que agrada, i no poc. No està malt vista en el món de la ficció, ans el contrari. Això no ens impedeix condemnar-la i castigar-la severament en el món real, perquè hem entès que ens autodestrueix. A més, la violència gratuïta sobre els animals ens sembla especialment reprovable. Hi ha pel.lícules i videojocs a dojo amb imatges de violència entre les persones, però no sobre animals. Els considerem éssers indefensos i víctimes innocents dels humans, que tendim a no respectar-los.

Hagués estat molt millor que les corrides s'haguessin acabat per manca de públic. De fet a Catalunya els espectadors minvaven any rera any. Entenc que s'enfadin els que en gaudien. Tampoc m'agraden les prohibicions. Però m'agrada encara menys la violència, en cap de les seves formes. És un espectacle que no lliga amb els nostres temps i els nostres valors, i encara menys amb els de les futures generacions que hauran de preservar la minvada biodiversitat del planeta. Farem bé tots plegats, espanyols o no, si ens busquem entreteniments més pacífics.

 
 

Comentaris