Em sorprenc des de ja fa temps buscant l’article de Ferran Mascarell a l’Avui. El que al principi semblava un acte de despit contra el PSC, s’ha acabat convertint en un mena de fòrum en el qual s’hi senten representats sectors d’allò més dispars del nacionalisme català. Mascarell pensa en clau socialista, sens dubte. Però això suma legitimitat a les seves tesis perquè s’adreça al lector des d’una òrbita diferent i silenciada des de fa molts anys: el socialisme profundament catalanista.
El gruix del nacionalisme en aquest país gira al voltant de Convergència i Unió i d’Esquerra Republicana. Però reduir aquí el nacionalisme català, malgrat pugui anar a favor d’aquests dos partits, juga en contra del propi moviment ideològic perquè li estreny la base. Aquests últims anys ha crescut la sensació que els suports populars que està aconseguint la causa independentista a Catalunya han augmentat molt. I dic que ha crescut la sensació perquè, de fet, és l’únic que ha crescut. Si bé és veritat que l’independentisme a casa nostra ha guanyat un cert terreny durant les últimes legislatures, també ho és que aquesta continua sent una opció minoritària per molts motius. Ho és perquè el nacionalisme català mai ha estat independentista. Però ho és sobretot perquè els que defensen aquesta opció han frivolitzat massa i han creat unes expectatives que, al final, només generen frustracions. No parlo només de calçotades ni de dates esperpèntiques per engegar-ho tot a rodar. Em refereixo també a iniciatives nascudes de la societat civil com les que proposen declaracions unilaterals d’independència des del Parlament.
Tot i que a vegades ens hi obliguen, som molts els que encara pensem que un país nacionalment ple, avui per avui encara no cal que passi forçosament per ser un país independent. Per això, el gran valor de Ferran Mascarell està en el seu paper d’ampliador de la base. Perquè només treballant per augmentar el suport social del nacionalisme a Catalunya algun dia viurem en una societat realment madura per plantejar possibilitats avui encara absurdes com la de la independència.
