Mas o Montilla. L'endemà

"Si Montilla, cap de cartell, en cas de no guanyar passa a la reserva, ¿qui quedaria al davant del grup parlamentari del PSC i quin seria el seu rostre públic?"

El pròxim president de la Generalitat es diràs Mas o Montilla. Si el tripartit torna a sumar o si el PSC és el grup amb més diputats a la Cambra, serà Montilla. Si el tripartit no suma i CiU és qui té més diputats, serà Mas. Amb molt imaginació es poden contemplar combinatòries diferents a aquestes, però perquè quadrin cal que a CiU, PSC o Esquerra els agafin rampells autodestructius i suïcides fora de la racionalitat. Una hipòtesi que mai no es pot descartar del tot, però amb la que no s'hauria de comptar.

Continuem. Si el president de la Generalitat és Montilla, CiU entra en crisi. Artur Mas ja ha anunciat que en aquest cas es retiraria i això obriria la caixa dels trons successòria, però moltes altres caixes dels trons. Davant de la perspectiva de quatre anys més a l'oposició, esclatarien dintre de CiU disputes estratègiques profundes que farien difícil, aquesta vegada sí, conservar tot el perímetre actual de la coalició. A CiU no hi compten, amb aquesta hipòtesi, i per això a hores d'ara no es percep cap moviment intern per situar-se en un endemà de crisi. Més aviat tots els moviments treballen per evitar-la.

Passem a l'altra banda. Si Mas és el president, hi ha una crisi al PSC. No és imaginable un Montilla cap de l'oposició o membre d'un govern amb Mas de president. Per tant, el PSC es veuria abocat al post-montillisme, encara que els seus capitans continuessin tenint el poder intern. En aquest horitzó, el PSC tindria dues opcions: ser més PSC o ser més PSOE. Segons si pensa que la seva derrota és deguda a un excés de catalanisme o a una insuficiència de perfil catalanista.

Com que en el PSC sí que contemplen aquesta possibilitat, han començat sorollosament els moviments per situar-se en l'endemà. El sector catalanista creu que el PSC necessita marcar un perfil propi, una política d'aliances a la mida de les necessitats del PSC –no de les del PSOE- i un cartell electoral centrista i catalanista. Però hi ha un sector per ara silenciós que creu que la solució és exactament la contrària: no enfrontar-se amb el PSOE, ser percebuts com la manera catalana de votar Zapatero –o qui sigui el candidat a Madrid- i no provocar problemes al partit espanyol.

Aquestes dues possibilitats per l'endemà fan que hi hagi ja ara moviments a l'interior del PSC. Per què no s'esperen a que arribi l'endemà? Doncs perquè quan arribi ja s'ha d'haver pres una decisió estratègica, que s'ha de prendre abans de les eleccions. Si Montilla, cap de cartell, en cas de no guanyar passa a la reserva, ¿qui quedaria al davant del grup parlamentari del PSC i quin seria el seu rostre públic? ¿Qui anirà de número dos in pectore a les eleccions? ¿Per qui es decidiran els capitans, per un rostre que marqui perfil PSOE o per un rostre que marqui perfil PSC catalanista? Tindrem la resposta quan sapiguem si Carme Chacón va a les llistes i en quina posició. (Tot i que també serà interessant veure posició i paper d'Antoni Castells, Montserrat Tura i sobretot Marina Geli, el rostre del PSC catalanista més ben vist per l'aparell del partit)

 
 

Comentaris