Mas? Junqueras? Fernàndez? Forcadell? Casals? Independència!

"Si cal posar al davant d'aquesta papereta pel Sí un nom, jo suggereixo el de Neus Català"

Dimarts a la nit, tot sortint de l'edifici del Fòrum, feia un ventet suau i dolç, com de 14 d'abril. Totes les respostes dels 18 mesos que venen, que canviaran el món, eren en aquell ventet. Només calia escoltar-les.

Encara hi ha algú sorprès de la proposta del president Mas? Deuen ser aquells que si mai algun dia al president se li ocorregués dimitir, l'endemà correrien a criticar-lo i a oposar-s'hi perquè dirien que pretén patrimonialitzar la dimissió. L'antimassisme és una religió i els seus adeptes hi combreguen integralment. Tant se val que el president dimarts es carregués la coalició amb el Sr. Duran Lleida, que comprometés el seu futur polític a un any i mig, que pràcticament es prejubilés, que hagi de respondre a vint querelles, que s'hagi emmanillat als informes del CATN. Tant se val, encara plana la desconfiança. Però si més enllà de què abominis del president, et prens la molèstia d'escoltar la seva conferència o de llegir-la, potser aleshores les coses agafen un altre color i podràs captar alguna resposta.

Ahir el president va plantejar un big bang de la política catalana. Normalíssim. O és que algú es pensa que podrem aconseguir la independència fent les coses com sempre? O és que hem arribat fins aquí fent les coses com sempre?

Dimarts, el president de Catalunya va interpel.lar al seu país. Sense distincions. I ens va proposar una fórmula perquè votem la independència. (Torneu a llegir aquesta frase i espereu uns segons a continuar). Probablement, la fórmula que millor respon a l'esperit del moment, la que s'encadena com un guant al procés. Un referèndum legal per a la independència, vestit en forma d'eleccions.

Que encara hi hagi gent que parli de "llistes", quan el que es tracta és de votar Sí per la independència. Sí o No. Aquesta és la proposta. La mateixa del que vam fer el 9N, la mateixa del que tots els partits pro dret a decidir volien.

Aquí no es tracta de votar persones, ni Mas, ni Junqueras, ni Fernàndez, ni Forcadell, ni Casals. Jo, al menys, no tinc cap mena d'intenció de votar-los. Aquí es tracta de votar sí o no a la independència. Votar l'ideal, el projecte de país nou. I executar-ne el resultat. Tot és molt complicat, fins que es va senzill.

En condicions normals –a l'escocesa, a la quebequesa- hauríem pogut votar un referèndum. Però per alguna cosa som independentistes, perquè volem desaparèixer d'aquest estat hostil i impropi que ens impedeix votar. Doncs bé, en condicions anormals també nosaltres hem de procurar votar de la mateixa manera. Perquè només ens uneix el Sí. I això és un valor immens.

Que la proposta es pot millorar? Parlem-ne, estudiem-la, proposem-ho. Escoltem atentament a Oriol Junqueras dimarts. I a David Fernàndez. I a la Carme Forcadell i la Muriel Casals. I tant, seria de bojos no canviar les coses que poden millorar, ampliar, multiplicar. Però sembla una proposta sòlida, coherent i integradora. Que ens barallarem pels noms? Voleu dir? Segur? Que no tenim tots clar els qui representen avui el punt d'autoritat moral, cívica, científica, cultural del país? Prat de la Riba va anar acompanyat de Pompeu Fabra, Rafael Campalans o Pere Coromines, que no eren del seu mateix partit, perquè eren els millors, els més competents, els qui professionalment podien respondre a aquell repte. Fem la llista de la Mancomunitat del segle XXI. Amb el mateix esperit. Algú dubta de la selecció nacional de Catalunya –intel.lectualment parlant-? I si cal posar al davant d'aquesta papereta pel Sí un nom, jo suggereixo el de Neus Català, una dona que ens porta a les entranyes del nostre país, que ens explica, que ens simbolitza. Qui millor que ella podria obrir la històrica sessió del Parlament de Catalunya que declari al món que ens constituïm en estat independent?

Unitat, urnes i independència. Aquesta és la resposta dins del vent.

 
 

Comentaris