Us dieu Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola, i vau sortir de la vostra terra esperonats pels crits dels qui us animaven a obrir com més caps de catalans millor; heu vingut a Catalunya fornits amb les vostres armes i la vostra supèrbia; heu romàs aquarterats en vaixells dins dels quals us han alliçonat perquè ens feu saber a cops de porra que els amos de la nostra vida no som nosaltres sinó vosaltres; heu destruït portes, vidres i parets de les nostres institucions a cops de mall; heu destrossat ajuntaments per la mateixa via; heu envaït col·legis electorals com una bandada de llops en una cleda de bens; heu robat urnes, actes i vots; heu agredit de manera sagnant les persones que volien votar; heu clavat coces a gent pacífica de totes les edats; heu apartat del davant menors, joves i vells que alçaven els braços amb les mans obertes en senyal de pau, i els heu fet saltar pels aires com si fossin farcells en considerar que entre un català i un farcell no hi ha cap diferència; heu arrossegat les dones per terra estirant-les pels cabells i dient-los “puta” i “zorra”; heu experimentat un gaudi morbós exercint la violència contra nosaltres per fer-nos entendre “qui mana aquí”; heu llançat insults contra la gent i li heu exhibit el dit mitger amb el puny tancat; heu fet befa dels qui us demanaven que mostréssiu l’ordre judicial sota la qual us emparàveu; heu mig despullat, vexat i grapejat noies joves amb la intenció d’humiliar-les públicament i compensar la ràbia que us provoca la vostra impotència; heu intentat fer-vos passar per milhomes i només sou uns covards. Només això: una colla de covards.
¿Tan ignorants i primitius, sou, que encara no sabeu que no hi ha cap grandesa en l’Estat que necessita atonyinar salvatgement ciutadans cívics i indefensos per imposar-los el seu poder? ¿Són aquests, els vostres valors: buidar ulls joves i provocar infarts en cors vells? Realment sou el viu retrat de la impotència, nois. Pura façana armada. Al darrere no hi ha res. Només buidor, maldat, catalanofòbia i ideologia supremacista. I és que res no degrada tant l’ésser humà com la violència. La violència degrada el violent i degrada la humanitat sencera. És la vella història de sempre, la història de l’individu o de l’Estat que fonamenta la seva existència en la dominació d’un tercer. No és estrany que quan el dominat, ja sigui individu o poble, s’allibera, el dominador quedi en estat de xoc i incapaç d’assumir la modesta mesura de si mateix. Vosaltres, doncs, guàrdies civils i policies espanyols que heu vingut a agredir el meu poble, només sou el braç executor d’un poder encara més covard que espera que aconseguiu amb la sang que vesseu allò que ells, amagats als seus despatxos, no poden aconseguir amb vots ni amb lleis antidemocràtiques i contràries als Drets Humans.
És obvi que entre vosaltres i nosaltres hi ha un abisme cultural que es fonamenta en dues maneres diametralment oposades d’entendre la vida. La nostra és la del respecte absolut per la llibertat dels pobles i el dret de decidir lliurement el seu destí; la vostra és la de la imposició, l’amenaça i la força. Una imposició, una amenaça i una força que exerciu amb el suport parlamentari d’aquells partits com el PSC-PSOE, que, dient-se hipòcritament ‘d’esquerres’, han donat i donen cobertura legal a la vostra violència contra Catalunya i a l’ocupació militaritzada dels nostres carrers tot dient-nos per boca burleta de Miquel Iceta: “Què us pensàveu? Que els poders de l’Estat us deixarien fer?” No es pot ser més cínic i més pèrfid, tenint en compte que els poders de l’Estat són precisament a les mans del Partit Socialista i del PP.
El Partit Socialista intenta emmordassar Catalunya, perquè, com el PP i Ciudadanos, ens vol captius per sempre i amb les mans lligades a l’esquena sense poder votar allò que tenim el dret inalienable de votar. És també el Partit Socialista qui ha fet tot el possible per torpedinar les famoses “garanties” del Referèndum a fi de passejar-se ara amb la seva estúpida, reaccionària i ridícula cantarella, i és igualment el Partit Socialista qui es va carregar les garanties al País Basc il·legalitzant les llistes de l’esquerra abertzale per poder-hi imposar Patxi López com a lehendakari, en conxorxa amb el PP. I, tanmateix, encara té valor de parlar-nos de garanties i de democràcia! Com es pot ser tan hipòcrita?
Però tornant a vosaltres, tropes armades espanyoles enviades a agredir els catalans, ho ignoreu tot sobre el meu poble. Només sabeu que nosaltres som “ellos”. I això és el que heu vingut a fer: “A por ellos”. La gent que apallissàveu veia la catalanofòbia reflectida en els vostres ulls i el gaudi que experimentàveu colpejant a tort i a dret tot sentint-vos impunes. Doncs bé, no sou benvinguts. La vostra presència armada no és grata a Catalunya. Els catalans som un poble pacífic i no ens agrada tenir gent com vosaltres en vaixells, hotels o casernes preparats per colpejar i ferir els nostres ancians, els nostres fills i a nosaltres mateixos. Agafeu tot el vostre arsenal i torneu al lloc del qual no hauríeu d’haver sortit mai. Aquí no us servirà de res per fer realitat els vostres propòsits. La decisió de Catalunya és ferma, ja ho vau veure l’1 d’octubre passat. Ni fent-nos sagnar amb traus al cap vau poder impedir que votéssim. Vau dir que no votaríem, i vam votar; vau dir que no tindríem urnes, i les vam tenir; vau dir que no hi hauria paperetes, i n’hi va haver, la qual cosa encara us va enfurismar més. I per si fos poc, malgrat robar-nos vots, les urnes van deixar ben clara la vostra terrible derrota.
Aneu-vos-en, si us plau. Si hi veniu com a turistes, sempre sereu ben rebuts a la República catalana; però si ho feu com a bèsties salvatges, aquí no hi posareu els peus. Torneu a casa vostra i procureu reduir la dosi de pel·lícules de Sylvester Stallone, Charles Bronson, Chuck Norris i Jean-Claude Van Damme que veieu cada setmana tot substituint-la per obres d’Ophüls, Renoir, Truffaut, Visconti, Fellini, Rossellini, Zavattini… Notareu uns efectes que, a més d’immediats i molt enriquidors, transformaran l’energumen que porteu a dins en una persona civilitzada. En l’endemig, però, mentre no feu aquest procés evolutiu, marxeu. Marxeu, perquè aquí no us volem. Repeteixo: no us volem. Salpeu a bord del vostre Piuet i marxeu com més lluny millor. Marxeu immediatament sense aturar-vos i, sobretot, emporteu-vos per sempre les armes amb que heu sagnat el meu poble.
