Marxar a temps

"Té gràcia que el PP digui que l'independentisme divideix la societat amb les lleis que ha promogut i l'estil que gasta"

Ja sé que sonaré exagerat però amb la llei de l'avortament Espanya ha donat un altre pas cap a l'abisme. Sempre que Catalunya mira de construir un espai propi dins del rodal ibèric la política madrilenya enfolleix i es polaritza. Fa segles que anem així. Suposo que hauria sigut esperar massa d'una elit encimbellada gràcies a l'oblit del passat que aquesta vegada la cosa anés diferent. La llei de l'avortament més que una mesura pensada per controlar els embarassos no desitjats entre les joves espanyoles sembla una llei de pensada per neutralitzar la situació de Catalunya. No voldria ofendre ningú però davant del desafiament independentista, que diuen a la capital, un govern que tingués dos dits de front governaria mirant de buscar grans consensos per guanyar-se un suport actiu i ampli entre la població.

Té gràcia que el PP digui que l'independentisme divideix la societat amb les lleis que ha promogut i l'estil que gasta. Per més segur que el govern estigui sobre la seva capacitat de fer complir la seva interpretació de la Constitució, no té gaire sentit polaritzar la societat en un moment de crisi tan profunda, si no és que darrera hi ha una necessitat desesperada de tapar un problema gros amb un altre de major. Mentre les elits de Barcelona comencen la seva campanya a favor de la tercera via, a Madrid desperten els fantasmes d'aquestes dues espanyes que mai no es troben excepte per llançar el seu fanatisme damunt nostre. Tothom es pregunta si el referèndum del novembre s'arribarà a fer. Jo em pregunto quin marge tindrà Catalunya per mantenir el clima constructiu a mesura que la política espanyola es radicalitzi i la retòrica carpetovetònica i la demagògia antisistema vagin guanyant adeptes.

Seria bonic que aquesta vegada fóssim a temps de saltar del vaixell, abans que s'ensorri.

 
 

Comentaris