"Marca España", mercaderia avariada

"Ens ha deixat bocabadats la lectura dels correus electrònics del titular de CajaMadrid i Bankia, Miguel Blesa"

Decididament, a S.S. El Papa se li ha girat feina per culpa de la Banca Vaticana. Quan ja ens pensàvem que, amb la destitució de Gotti Tedeschi, l'home que, després de 20 anys de director del Banc Santander a Italià, n'havia assumit la titularitat, resulta que la rehabilitació de l'entitat no havia estat suficient i que s'han hagut de cancel·lar centenars de comptes sota la pressió concertada de les principals entitats financeres mundials. En efecte, en el 71 anys d'història de la banca de la Santa Seu, no s'havia vist mai que el Deutsche Bank, JP Morgan i UniCredit es neguessin a prestar serveis financers a l'entitat eclesiàstica. Naturalment, el Vaticà s'ha vist obligat a depurar els blanquejadors de diners i els defraudadors fiscals i a renunciar a un secret bancari que pot servir per a actuar com a paradís fiscal o finançar operacions terroristes. El Financial Times, habitualment molt circumspecte, reprodueix el comentari dels grans banquers que afirmen que el seu paper no pot ser el de tapar i protegir el cul del Vaticà. I és que en els 33.000 comptes que hi ha, s'observa una laxitud de la diligencia deguda i una gran feblesa de la supervisió. Ha arribat dons, l'hora de passar a l'acció en la línia marcada pel nou pontífex Francesc.

A Espanya, mentrestant, al Sr. Espinosa de los Monteros, President de la cosa aquesta de la "Marca España" fa sumptuoses despeses dels diners dels contribuents que són víctimes de l'accelerat deteriorament de la imatge de l'Estat al qual se'ls va obligar a pertànyer. Al menys així ha qualificat la relació de Catalunya amb Espanya el pare de la pàtria i de la Constitució, Gregorio Peces Barba quan ha dit allò tan revelador de que "al 1640 ens vàrem equivocar, perquè en la tria de les dues guerres simultànies, vàrem decidir quedar-nos Catalunya en lloc de Portugal. Doncs si finalment algú diu les coses pel seu nom i ens recorda que només som objecte de possessió, és a dir, la única colònia que els queda d'ençà del desastre del 1898 i que hem resultat ser una industria extractiva molt rendible. D'altres ens ho recordem en paraules poc amables igual de virils que les expressions del rector de la Universitat Carlos III. Per exemple, el Ministre del Movimiento (vol dir el partit feixista) Utrera Molina que a la seva provecta, decrèpita i avançada edat, ens amenaça de tornar amb la Legió. S'entén, per tant, que haurà d'entrar a "paso ligero" que és el ritme dels legionaris en imitació dels "bersaglieri" de la infanteria italiana que porten moltes plomes i no una sola com els alpins. En fi, com deia l'altre, als barcelonins cal bombardejar-los cada 50 anys. I, en efecte, les bateries artilleres del castell de Montjuïc no ha servit mai per a defensar-se d'un invasor estranger. Es segurament la única fortificació que manta i repetides vegades només s'ha utilitzat per a disparar contra la indefensa ciutat capital de Catalunya. Per cert, que un gest conciliador hauria estat la demolició d'una baluerna que no és ni una mostra de la bona arquitectura militar del francès Vauban a qui els presos que no podien fugir cantaven aquella cançó que diu "merde a Vauban". En fi, que entre els usuaris dels canons que apunten cap endins i no cara a un eventual invasor, hi hem tingut noms il·lustres com ara Espartero, Prim o Espinosa de los Monteros que no si era duc de la Victòria.

Tornem, però, a la imatge de la Marca España i veurem que, després de la humiliant i servil actitud del govern central i, sobretot, de la "lideresa Doña Espe" de modificar totes les lleis a gust del Sr. Adelson, reclamant per la justícia xinesa i propietari de Las Vegas Sands, i d'alguns casinos a Macao i promotor del projecte de lliure difusió de la ludopatia amb supressió dels impostos actualment vigents, derogació de la llei antitabac i promesa de finançament local a l'estil Bankia, al final del vergonyós trajecte, "se ausentó sin dejar señas". I els ha deixat a Alcorcón tots amb un pam de nas. Desapareix així el que dissortadament era la gran il·lusió de futur de les autoritats madrilenyes, cosa que després del "cafè con leche" de l'alcaldessa Botella de Aznar amb el fracàs de la candidatura dels Jocs Olímpics de la vila de l'os i l'arboç s'han quedat sense allò que en llengua joseantoniana se'n diu "proyecto augestivo de vida en común". A part, és clar, del desprestigi de la construcció naval espanyola degut a l'enorme malbaratament de diners del contribuent en la construcció del més gran submarí que amb el nom de Peral (naturalment sense el nom de Monturiol) havia de deixar bocabadat el nom sencer, però, ai las, el dia de l'avarament amb himnes i ampolla de xampany per batejar-lo, es va submergir, però no va poder tornar a la superfície. Doncs, vinga va. Amunt el periscopi que veureu Cartagena. No es per tant doncs, estrany que entre totes les drassanes espanyoles ni hi hagi cap vaixell en construcció i una sola comanda d'un metaner per a Gas Natural que no s'hi ha pogut negar després que el govern central els autoritzes a repercutir en les tarifes la multa de 1.450milions d'euros que, per decisió del tribunal de Ginebra, va costar el gravíssim error de gestió de no complir el contracte amb la SONATRACH algeriana. Tot això, naturalment sense que ningú hagi demanat disculpes o l'hagin cessat de manera fulminant.

Es pot apreciar, per tant, que la pèrdua de imatge de marca és general. S'hi ha de sumar també el desastre de la faraònica terminal de Barajas i de la companyia Iberia que, víctima d'una pèssima gestió, ha hagut d'esborrar la corona reial del de fuselatge, posar-se totalment a les ordres de British Airways ( que és qui ha pagat la comanda de 120 avions que Iberia i Vueling necessitaven amb urgència per exigències de renovació d'una flota que ja era perillosa per excessivament antiga). D'aquesta manera, es fa palesa l'erosió d'una marca que es desacredita per terra, mar i aire.

Els observadors també valoren ben negativament la revelació de que els governadors del Banc d'Espanya, Fernández Ordoñez i Carmona haguessin ordenat als inspectors que si detectaven problemes bancaris de gent amb influència miressin cap a una altra banda. Ha causat igualment autèntica sensació el conflicte intern de l'Agència Tributaria amb destitucions dels qui volien multar la companyia CEMEX amb gran indignació del ministre Montoro, que després de 4 anys de ministre d'Aznar, en el parèntesis d'espera mentre Rajoy no el tornés a designar per la mateixa cartera, va crear l'empresa "Montoro y Asociados" dedicada a l'assessorament i gestió per a aconseguir per les empreses un tracte fiscal el més favorable possible.

Finalment, ens ha deixat bocabadats la lectura dels correus electrònics del titular de CajaMadrid i Bankia, Miguel Blesa. Són realment una lectura fascinant tal com ha fet notar el jutge Elpidio José Silva, el que va empresonar Blesa. Es veu que hi surt de tot en la repartidora de favors i en la recomanació del seu íntim Aznar com a bon intermediari i comissionista d'operacions de venda d'armament a Venezuela, Líbia, Algèria, etc. A la vista d'això, ens preguntem com deuen ser d'interessants els correus de Bárcenas que el PP va destruir. En resum, això de la "Marca España" no és una tasca difícil. És senzillament impossible quan et classifiquen com el país amb més corrupció de l'OCDE (a nivells de Síria) i amb més atur de tot el món industrialitzat (més que la Franja de Gaza). Sort que ara el govern del PP prohibirà que les empreses facin donatius als partits com fins ara. Que no pateixen, però, els destinataris, perquè les donacions de persones segueixen essent legals. Ingènua pregunta i no tenim els contribuents dret a saber quants crèdits s'han condonat i quants diners de l'obra social de les caixes o dels presumptes beneficis dels accionistes s'han destinat a engreixar polítics dòcils i practicants del mètode de la porta giratòria per fer regals i donatius, cedir el pas al beneficiat, i just després, rebre'l a dintre vestit del que rep al que dona? País! I de marca, no t'hi fixis.

 
 

Comentaris