Potser parteixo d’un títol una mica exagerat, i potser no transmet ben bé el que vull comunicar al lector. Però malgrat la conyeta inicial, el missatge explícit i implícit que vull donar és molt seriós: el conflicte lingüístic, i tots els llocs on es desenvolupa, cada vegada són més abundants i amplis. A continuació, reproduïm la nota de premsa que el tarragoní Marc Nadal va fer arribar als mitjans al gener d’enguany:
«Un tarragoní, premiat en un premi literari de LAPAO i en un altre de “llengua balear”
»El tarragoní Marc Nadal ha estat premiat amb el tercer premi en el Concurs Lliterari en Aragonés Oriental ‘Roberto G. Bayod’, organitzat per la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (FACAO), amb el conte Que ningú mos faigue callá. Aquesta entitat coordina associacions que defensen que a l’Aragó no es parla català, sinó aragonès oriental, i en propugnen una ortografia pròpia.
»FACAO no és l’única entitat que qüestiona la llengua catalana fora del Principat. A les illes Balears, l’Acadèmi de sa Llengo Baléà defensa que a les Balears no es parla català sinó una llengua anomenada balear, i en proposa una ortografia característica. A pesar de ser (suposadament) parlant nadiu d’una altra llengua, Marc Nadal ha estat premiat amb el segon premi de poesia dels Prèmits Lliteraris en Llengo Baléà que organitza l’Acadèmi, amb el poema Grassis. De fet, ja l’any 2012 el mateix Marc Nadal va guanyar el primer prèmit de novel·la en baléà que organitzava aquesta entitat, amb la novel·la Sa bala d’Aquil·les. En realitat, la suposada novel·la només tenia dues pàgines i va ser presentada com a relat breu, però atès que no hi havia novel·les que premiar, van decidir atorgar-li aquesta distinció. A la seva pàgina web es pot consultar la llista de guanyadors de l’any passat, i també una curiosa llista de suposats barbarismes en llengua balear.
»Marc Nadal va guanyar de petit el Concurs de redacció de Coca-Cola en català. Aquestes distincions obtingudes en premis en llengües forànies poden ser una mostra del plurilingüisme que atresoren molts catalans, capaços de poder expressar-se en moltes llengües diferents».
La situació lingüística i cultural als Països Catalans pot no ser nefasta; però mentiríem si diguéssim que estem la mar de bé, com si tot fossin flors i violes, i que el conflicte lingüístic és inexistent: els catalanoparlants ho sabem cada dia de les nostres vides, cada minut, hora o segon que passa. Ens intenten imposar la seva llengua de forma constant i una manera d’aplanar el camí és discriminar la nostra, folkloritzar-la per desprestigiar-la i, en conseqüència, prestigiar la seva. Al Principat potser és on hi ha més cobertura legal, però què passa a la resta dels Països Catalans? Doncs senzillament que els catalanoparlants hi són totalment indefensos. En alguns casos, amb lleis que són paper mullat; en d’altres, amb ofensives contra la ràdio i televisió públiques en català —TV3 i Catalunya Ràdio principalment.
I no ens enganyem: l’administració espanyola actua en connivència amb aquests grupuscles espanyolistes, que actuen amb la premissa —antiguíssima— del «divideix per vèncer». Potser sí que són quatre, però aquests quatre van fent feina. Per sort, però, actituds com les del jove escriptor tarragoní posen una mica de llum en tots els fronts de batalla. Justament perquè saben que la llengua és un eix vertebrador de la nostra cultura l’ataquen i, justament per això, hem de mantindre el compromís immens i majoritari que hem tingut sempre vers la nostra llengua, escola i societat que volem.
No puc no estar d’acord amb l’acció que Marc Nadal ha dut a terme per denunciar aquests intents de secessió a petita escala que, multiplicats, i com la gota malaia, van fent de forma implacable, sense parar. Semblen inofensius i per això mateix són perillosos. Per sort, actituds com la seva, i el ressò que està tenint —Quim Monzó el dia 15 de febrer d’enguany a La Vanguardia, o la contra d’El Punt-Avui del dimecres 12—, ens ajuden a no abaixar la guàrdia.
Si ens pensem que ja ho tenim tot fet, i que amb una suposada independència tot se solucionarà per art de màgia, estem ben arreglats. Només puc dir, públicament, que l’acció de Nadal parteix d’una honestedat clara per defensar la llengua catalana i combatre el secessionisme lingüístic i que ens calen molts més marcs per seguir normalitzant-nos com a llengua i com a poble. Gràcies i endavant!
