Dimecres passat, abans de conèixer els resultats de les eleccions a Holanda, la classe política europea s’aguantava la respiració. Dijous, un cop vistos els resultats, que ens diguin que podem respirar tranquils i alleugits perqué no ha guanyat el que representava Geert Wilders és maquillar la reslitat.És veritat que l’extrema dreta ha perdut les eleccions però no s’ha frenat l’auge del populisme xenòfob ni a Holanda, ni, com vam veure fa poc, a Romania. Només el fet que siguin ells els que imposen els temes sobre els quals gira la campanya ja ho poden considerar un triomf.
Crec que, en certa manera, ja han guanyat quan el seu missatge aconsegueixen que trascendeixi més enllà dels seus cercles i faci forat en l’ànim desassossegat del votant que està desencisat amb la situació que ha generat la vella forma de fer política. Aquesta ideologia ha penetrat en la societat europea i amenaça de foradar el panorama polític ja prou complicat a França i qui sap si també a Alemanya. L’extrema dreta ha perdut les eleccions a Holanda i no ha obtingut aquells bons resultats que pronosticaven les enquestes és cert però no podem respirar tranquils perquè és una tendència que va a l’alça i més qu pensar que el passat ja ha passat s’ha de mirar d’entomar aquest repte present perqué no hipotequi el futur dels ciutadans europeus.
Agafar el toro per les banyes vol dir prendre’s seriòsament la política social i migratòria perqué no hi hagi l’efecte de l’Europa que es mou a dues velocitats. Si les institucions europees no s’espavilen i van deixant passar els dies com si fos una grip que ha de fer el seu curs ens trobarem amb un mal que s’haurà enquistat i arrapat d’una forma tan bèstia al moll de l’òs de la societat que no ens en podrem desempallegar. Amb el populisme i l’extremadreta no es pot ser tou ni condescendent. Amb aquesta ideologia que s’alimenta de les debilitats del sistema del seu adversari no hi ha operacions de maquillatge que valguin. S’hi ha d’anar de cares.
