Manifestacions

Les manifestacions, si aglutinen un nombre important de participants – de ben segur que una sentència negativa del Tribunal Constitucional contra l’Estatut assegura una bon quorum –, ajuden a enaltir el sentiment de la col•lectivitat, produeixen imatges impactants i inspiren bons titulars. Però generen resultats? El 2 de desembre del 2007 un diari titulava: “Centenars de milers de catalans es manifesten contra el caos a les infraestructures i pel dret a decidir”, al costat la foto d’un Passeig de Gràcia ple de gom a gom. El lema era “Decidim sobre les nostres infraestructures”. Un any i mig després, de tots els possibles traspassos només s’ha formalitzat en part el traspàs de Rodalies. Les manifestacions tenen sentit si després del crit momentani de ràbia hi ha un treball ferm per aconseguir allò que es reclama. Aquesta feina l’han de fer els polítics. Ells tenen com a representants dels catalans l’obligació de defensar i aconseguir que s’apliquin i es respectin les lleis catalanes. Si davant l’agressió més gran que pot patir Catalunya – la retallada d’un Estatut votat en el Parlament i en referèndum – els polítics catalans no són capaços de reaccionar units i amb contundència, les manifestacions esdevenen emotives, però inútils.