En aquests temps dits de veritats líquides, que no són líquides i menys encara veritats, només ens faltava per aprendre que un polític francès ahir socialista, ara liberal i demà el que el compàs dicti, encapçalarà, a manca d’oficial confirmació, la llista de Ciudadanos per Barcelona a les municipals de l’any vinent. És cert que Valls, llop amb caputxa, és català per naixement i família, parla la nostra llengua i imagino coneix bé el nostre país producte d’incomptables visites i moltes relacions socials i familiars. Com també és cert que la seva mare era Suïssa italiana i els amics del cantons italians del país helvètic no han d’aguantar un tipus com ell, encantat d’haver-se conegut i que ha fet del transvestisme polític i de l’alpinisme oportunista, això li deu venir del país de la Heidi, les seves grans credencials polítiques. L’unionisme que només té com argument la por en forma de violència policial i judicial o de crisis econòmiques que es tradueixen en creixements del PIB i descensos de l’atur, per no parlar d’increment d’inversions i de turistes, ens ha acostumat a presentar caricatures en forma d’individus d’una opció, altrament respectable, com és defensar la unitat d’Espanya. Així a la colla dels Iceta, García Albiol, Rivera, Arrimadas, Levy i llarga corrua se li uneix perillosament arribistes botiflers de cognoms catalans cas de Valls o el mai oblidat Santiago Vila. Ho ben deia josep Pla “el català té massa por a fer el ridícul i el castellà massa poc”. I ho diu en Gafarot, què hem fet els catalans per merèixer semblants càstigs en forma d’espantaocells que no els volen ni a casa seva? Malauradament, en aquest temps que corren tothom s’atreveix amb Catalunya i nosaltres, amb llaç o sense, una mica més de pebre i bitxo discursiu caldria posar a l’assumpte. Ara davant del jutge semblen sortosament canviar l’estrategia.
És cert que a Espanya i Catalunya, fets d’octubre de per mig, continua fent part d’aquest país, no hi ha millor partit polític per gent de moral distreta i d’escrúpols absents com el partit “ciutadà”. La qual cosa té mèrit considerant que competeix amb partits com el PP o el PSOE on la corrupció no és que existeixi és el seu moll de l’os, sense oblidar la fornada dels podemites d’avui cap aquí demà cap allà i “lo que diga el compañero Iglesias”. O sigui poca democràcia i poca diversió un bon record del comunisme. Però Ciudadanos, siguin com siguin els altres, és un partit que té un menyspreu evident i excessiu vers la ciutadania i tot ho juga a l’invent mediàtic i el protector escut del sempre subornable IBEX 35. És una espècie de tot per el poble, que acaba essent res pel poble, però sense el poble car ells són els nous dèspotes aquí gens il·lustrats. Només faltava en Rivera un dia parlant de Kant i no coneixia ni un sol dels seus llibres. Ciudadanos el cotó delata oportunisme i ganes folles de poder i, això sí, sinceritat de destruir Catalunya i la catalanitat. De fet poca novetat a L’horitzó. I ara, aquests senyorets, ens pretenen vendre el ciutadà Valls per Barcelona, com ens van vendre i alguns comprar a n’Arrimadas o en Rivera, també primer socialdemòcrata i ara abraçat als liberals europeus. Valls l’home defensor dels ideals de la République, un català bollit a França que defensa més que ningú l’espanyolitat de Catalunya i ho fa reivindicant el seu llinatge familiar. Era sa germana qui li recordava “si l’avi Magí et sentís”. Valls, mala persona, és d’aquests polítics prestidigitadors blanc o negre tant si val! Volent esdevenir president de França i havent perdut les seves opcions i credibilitat veu Barcelona com una oportunitat per retornar amb força a la “grandeur” de la política francesa. Per ell Catalunya no deixa de ser una connerie i els catalans “racaille” comparat amb els gals a qui, malgrat tot, no l’estimen precisament per conèixer-lo abastament.
La Revolució francesa i els valors republicans francesos que tant defensa en Valls són el justificant històric de França com una autèntica presó de llengües i cultures al marge del francès, l’idioma oficial. Això és el que vol el “partit ciutadà” per Catalunya canviant francès per espanyol i ho volen fer a través d’un polític que ha creuat totes les línies vermelles del respecte a la terra que et veié néixer i a la família que et va educar. Tot això deuen ser falòrnies d’altre època per un feliç aprenent de Laval o Quisling. Valls aliat sense pena de feixistes i gent vària que vol matar la teva terra i destruir tot allò pel que lluitàven els teus. Valls demostres i paleses una gran cosa: la corrupció més flagrant no és la dels diners és aquella de la vanitat capaç de prostituir la mare i vendre el pare. Valls gràcies per avisar-nos recorda Laval, socialista francès o més coses com tu. Valls recorda Quisling i el seu final ple d’ignomínia i desolació. Valls, Judes dels catalans, mil gràcies, Judes amb sa traició ens ensenyà l’home i el camí de salvació.
