El míting final d’Obama a les eleccions que el novembre de 2008 el van dur a la presidència va tenir lloc a Manassas, Virgínia, un indret carregat de simbolisme. És una petita població d’uns 35.000 habitants que juga un paper destacat en la història del Estats Units ja que va ser escenari de dues batalles en un sola guerra.
Una el 21 de juliol de 1861, el primer gran combat de terra de la Guerra de Secessió. La van guanyar els confederats i les tropes de la Unió -poc preparades encara- van rebre un revés inesperat. Tan és així que la rica societat de Washington hi havia anat de pícnic a contemplar la batalla i quan el seu exèrcit va fugir desordenadament tots els camins de tornada a la ciutat van quedar bloquejats de carruatges enmig del pànic general. Una mica com si els que cridaven “a por ellos” al pas de les tropes que ens van enviar pel referèndum haguessin vingut fins a Catalunya a contemplar l’espectacle a la porta de les escoles. En aquell cas, van perdre i fugiren esperitats.
La segona batalla va tenir-hi lloc a finals d’agost de 1862 com a culminació de l’ofensiva del general confederat Robert E. Lee i va ser a una escala molt més important. La van guanyar igualment els confederats, però l’exèrcit unionista en va sortir força intacte.
Obama va triar els camps de Manassas, que són a només uns 50km de la capital, per tancar la seva llarga campanya. A les immenses esplanades no hi retronaven els canons sinó el “yes we can” i es palpava clarament l’emoció dels assistents que les omplien. El simbolisme de Manassas com a lloc de la primera batalla entre les diferents visions dels Estats Units era el darrer escenari de la batalla electoral.
Fa un any i mig que un altre escenari bèlic ens és familiar: Waterloo. La batalla que el 1815 va enfrontar l’exèrcit francès de Napoleó amb les tropes britàniques, holandeses i alemanyes i que va finiquitar el periple napoleònic. Waterloo, conegut per la derrota d’un gran episodi de la història europea és avui el lloc escollit per una altra aventura de la política actual. Puigdemont hi ha posat la “Casa de la República” i la seva residència personal.
Parlant de noms de batalles històriques que tornen a la plana política, aprofito per reclamar el lloc que correspon en la història universal la Batalla naval de les Formigues, el 1285, durant el regnat de Pere el Gran, quan l’estol català comandat per Roger de Llúria, vencé heroicament la flota del rei francès Felip l’Ardit (que la Divina Comèdia de Dante situa al purgatori) canviant el signe de la invasió de la croada francesa a Catalunya.
Quin escenari de batalla espanyola podrien triar els integrants del “trifachito”? L’Ebre, Guadalete, Lepant, Almansa, Canal de la Mànega…?
