MALLORCA: ENTRE LA CORRUPCIÓ I LA INÒPIA

És summament difícil que el ciutadà de les Balears amb vocació d'exercir com a tal, de dretes o d'esquerres, se senti representat per cap opció"

Espero que els lectors amables d'aquest diari no se sentin decebuts si els parlo de l'ensorrada d'un govern d'esquerres que no és el que a ells el faria il•lusió que s'ensorrés. El cas és que, a hores d'ara, l'aliança multipartida que governa a les Balears es pot considerar molt probablement liquidada, després que Unió Mallorquina (UM) hagi trencat el pacte de governabilitat que mantenia al Consell de Mallorca amb els socialistes i el Bloc per Mallorca. El trencament al Consell no necessàriament implica la ruptura del mateix pacte a l'ajuntament de Palma i al Govern de les Illes Balears, però el presagia amb molta força. A més a més, les insinuacions per part del president d'UM, Miquel Àngel Flaquer, sobre la possibilitat que el seu partit formi noves majories amb el PP no fan més que corroborar la sospita que aquestes majories ja es troben en un estat força avançat de negociació. UM és un partit que mai no es despenja d'una branca si no en té una altra a l'abast. Seny de bístia vella, en diuen a Mallorca.

Autodefinida com una força "liberal, nacionalista, de centre i interclassista" (això és el que es pot llegir a la presentació del partit al seu web), UM semblava cridada, en els temps infeliços dels inicis de la democràcia, a constituir-se en la rèplica illenca del que CDC representa a Catalunya: una alternativa nacional i nacionalista de centre dreta, capaç de disputar (i de guanyar) suport a les urnes al PP. Però els anys han passat i, ai las, UM s'ha anat reciclant essencialment com un partit frontissa, amb un espai electoral minso però suficient per decidir, alternativament, quan i com formaven govern amb el PP o amb el front de les esquerres, atesa la prima diferència de sufragis que, d'algunes convocatòries electorals ençà, separen els uns dels altres. Naturalment, trien d'acord amb la seva necessitat i conveniències: ara com ara, UM és, juntament amb el PP, l'ase dels cops de la fiscalia Anticorrupció de les Balears a causa una acumulació d'il•legalitats flagrants, totes elles perpetrades mentre va ser vigent l'acord de govern que va unir aquests dos partits durant la passada legislatura.

Tot això, però, no eximeix les esquerres de la seva part de responsabilitat. No tan sols van ser capaços, en el seu moment, d'accedir al poder de la mà d'uns socis tan dubtosos com UM sense exigir-los cap garantia, sinó que, una vegada establert el pacte corresponent, han estat prou ineptes per congriar una animadversió interna que ha culminat en aquesta desfeta d'ara. El PSIB-PSOE no ha sabut exercir el seu volgut paper de força aglutinadora de centre esquerra, i, pel que fa al Bloc per Mallorca (format per PSM, Esquerra Unida – Verds i ERC), senzillament ningú no en sap res ni n'espera res en concret. En resum, entre la corrupció dels uns i la inòpia interessada dels altres, és summament difícil que el ciutadà de les Balears amb vocació d'exercir com a tal, de dretes o d'esquerres, se senti representat per cap opció de les que es troben en lliça. La calamitat és completa. 

Un panorama com aquest només convida a llegir un clàssic com Sis personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello, que és la lectura recomanada d'avui. Es tracta, com no podia ser d'una altra manera, d'un cim de la literatura de l'absurd.

 
 

Comentaris