L’altre dia l’escriptor, filòleg i restaurador iraquià Pius Alibek, se’m queixava de l’ús que fan els polítics i que fem també els mitjans de comunicació de les paraules, quan estem buscant un titular. La cultura àrab ha estat durant molts segles portadora i transmissora de coneixements a través de les paraules. No som conscients del poder dels mots. El Pius, que rememora la seva infantesa a l’Irak al seu últim llibre, Arrels nòmades, recorda amb nostàlgia que l’àrab que en el passat va transmetre paraules com àlgebra, astrolabi, alquímia o el nom de les constel•lacions, avui en dia serveix per transmetre paraules com burca, nicab, al qaeda, jihad o hamàs. Som, segons diu ell,els responsables que aquests mots ara ja formin part del nostre vocabulari quotidià. Alguns, quan les fan servir, es pensen que sonen molt intel•lectuals, però la majoria no en saben l’origen. Es més, són paraules que no haurien de ser benvingudes. Barrejar el burca amb qüestions religioses i prohibir-lo amb la voluntat d’alliberar les dones musulmanes és un error. I crea confusió. N’hi ha prou amb fer una llei que prohibeixi anar amb la cara tapada als espais públics i fer acatar aquesta norma a tothom. Sense excepcions. Un consternat Puis Alibek, m’advertia que sinó, el que estarem fent, entre tots, és donar ales a un integrisme islàmic que ja està prou excitat i amb ganes que el provoquin, per esclatar. Eren els seus arguments, i malgrat que es pugui estar-hi o no d’acord, al cent per cent, es mereixen ser escoltats amb respecte, i més encara davant les astracanades d’alguns i dels arguments que s’utilitzen per fer-ne un ús electoralista.
- CA
