Al cim del Puigmal, a 2911 metres d’alçada, Joan Puigcercós va proclamar que Esquerra Republicana només arribarà a acords a la propera legislatura amb qui estigui disposat a avançar en la construcció de l’estat català. Poc més de vint-i-quatre hores després, a nivell de mar, Joan Ridao va voler posar-hi àrnica i va dir que és massa aviat encara per parlar de pactes post-electorals i que, en tot cas, el dret a decidir no s’utilitzarà com a ultimàtum ni serà una condició. Hi ha dos possibilitats: que Ridao i Puigcercós no vagin al mateix pas o que les coses no sigui igual un diumenge a la muntanya que un dilluns a Barcelona. Qualsevol de les dues coses serien preocupants per la credibilitat per la nova etapa d’Esquerra. El problema és que, després de dos tripartits, els republicans no poden tornar a fer servir el discurs de l’equidistància i és massa aviat, i massa tard a l’hora, per engegar a rodar el pacte de govern. No sabíem que el mal d’alçada provoca amnèsia.
- CA
