Maig del 2019: o règim o república

"Els votants independentistes de les municipals voldran saber si el seu vot, amb llista única o separada, anirà a fer república o a perllongar l'autonomisme i el jou constitucionalista"

Tret de sortida a una llarguíssima campanya de vuit mesos per arribar a unes eleccions que algunes candidatures vendran com les pròpies d'ajuntaments d'una regió sense conflicte nacional, on només calgui triar un model social, urbanístic i cultural despullat de l'eix nacional i obviant que Barcelona és la capital d'un país. Però el setge polític, policial i judicial a l'opció majoritària a les urnes, a la Generalitat, al Parlament i al carrer fan impossible tant l'equidistància nacional com la pretesta neutralitat a l'hora de gestionar el dia a dia dels veïns. Amb presos polítics i exiliats que, per conveniència del poder de Madrid, tindran sentència després de les municipals, els votants de l'1-O i els participants de l'aturada del 3-O difícilment triaran un candidat del bloc del 155 per molt que els ofereixi mà dura amb els lladres, més zones verdes o una nova escola bressol. Com tampoc un ciutadà que arrenca llaços grocs o que considera que els demòcrates que van fer possible el referèndum han de ser castigats, votarà un candidat republicà perquè els ofereixi una llar d'avis o pisos de lloguer social. 

 

Donada l'excepcionalitat que viu el país, les eleccions municipals han de ser una demostració de força i d'unitat del republicanisme al marge de sigles de partit, en contraposició al règim monàrquic del PP, PSC, Cs i la seva derivada jacobina de Manuel Valls. Aquesta unitat, que idealment passaria per un front popular republicà, també es pot materialitzar amb llistes separades, és a dir amb tàctiques diferents, però sempre que l'estratègia i el destí final sigui el mateix: ni un sol pas enrere en la construcció de la República i ni un sol indici de rendició. En qualsevol cas, cal un compromís per fer front comú l'endemà amb majories aclaparadores independentistes i netament republicanes, als pobles petits i a les principals ciutats, que plantin cara a un règim podrit amb privilegis per a les elits, violent i amb una justícia pervertida en nom de la unitat d'Espanya.

 

 

S'ha de construir República també des de les institucions més properes al poble, en paral·lel a un procés constituent participatiu. Una gesta possible que demana generositat als aparells dels partits, per fer llistes úniques o per comprometre's amb un programa paraigua i pactes de govern sense traïcions. En definitiva, amb llista única o sense, els votants d'ERC, del PDeCAT o de JxCAT, de la CUP, i fins i tot, els Comuns que se sentin republicans, voldran saber si el seu vot anirà a fer república i no a perllongar l'autonomisme i el jou constitucionalista. El maig del 2019 ha de ser un plebiscit: o règim o república. El camí serà igualment llarg, però amb governs republicans, sobretot a la capital i les grans ciutats, serà més planer. 

 

Comentaris