Bea Talegón deia aquest cap de setmana a Terrassa que l’opinió pública espanyola està girant respecte al conflicte català. Hi estic d’acord. Lentament, hi ha una Espanya progressista que comença a veure’s amenaçada per la piconadora que significa l’aliança entre la dreta extrema i l’extrema dreta. Dones, immigrants, col·lectius LGTBI i rojos en general veuen amb aprensió que els mecanismes de repressió que s’aplicaven contra bascos abans i catalans ara també se’ls poden girar en contra.
Per això és oportuna la manifestació del pròxim dissabte a Madrid. No només per comprovar el nivell de mobilització de l’independentisme, que és indiscutible, sinó per prendre la temperatura al republicanisme espanyol, aquell que ja ha pres consciència de què l’ultranacionalisme espanyol és expansiu i d’arrel tradicional. I l’antiespanya no es limita als separatistes, sinó que aplega tot el que pugui oposar-se a l’hegemonia reaccionària.
Ja sé que els progres espanyols oficials no han mogut un dit. També sé que els intel·lectuals que han reaccionat es compten amb els dits d’una mà i que als mitjans de comunicació madrilenys regna l’Espanya una. Però per sota hi ha una base social republicana que pot ser més ampla o més estreta, però que existeix i, per ara, no té veu. Madrid també és la ciutat del “No pasarán!”
