… i, de sobte, una estranya moderació s’ha apoderat del govern espanyol i la seva cort mediàtica. Amb poques esperances respecte a les extradiccions que Llanera reclama al Regne Unit, Bèlgica i Suïssa, tota l’estratègia espanyola passa per aconseguir que els tribunals alemanys els facilitin humiliar l’independentisme convertint Carles Puigdemont en un presidiari. Estremera com a símbol del règim del 78.
Per tot plegat -a diferència de la crisi amb Bèlgica- els mitjans espanyols rebaixen el to i assenyalen que el suport polític que ha rebut Puigdemont prové dels extrems, a esquerra i dreta, oblidant que els partits alemanys de govern mantenen un prudentíssim silenci. En el moment que el CNI va demanar la detenció de Puigdemont en territori alemany, Espanya va decidir pujar l’envit i jugar-s’ho tot a la carta més alta, vistes les dificultats que la justícia espanyola estava trobant a la major part dels països europeus.
Veurem què passa, però aquesta crisi ha fet que, per primera vegada, a Madrid continguin la respiració. Tot i tenir a Puigdemont empresonat, l’exili -ni que sigui provisionalment- està remuntant la partida.
