El govern de Mariano Rajoy hauria d’enrojolar-se amb el darrer informe del Consell de Drets Humans de l’ONU sobre les polítiques de memòria històrica a l’Estat espanyol. Però també en això el PP prefereix que s’imposi el silenci. Parlem-ne el mínim possible i deixem que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, pugui anar a pregar amb tranquil·litat al Valle de los Caídos si li ve de gust. No remeneu el passat, no fos cas que algú recordi al vell franquisme reciclat en les estructures democràtiques que durant vuitanta anys s’han encobert violacions massives dels drets humans. Un cop enterrats els condicionants de la transició, encara esperem que algú assumeixi alguna responsabilitat.
El relator especial sobre la Promoció de la Veritat, la Justícia, la Reparació i les Garanties de no Repetició, Pablo de Greiff, s’esgargamella per recordar que la Guerra Civil i les quatre dècades de dictadura franquista van deixar un “saldo colossal de víctimes de violacions greus dels drets humans i del dret humanitari, incloent-hi execucions, tortura, detencions arbitràries, desaparicions, treball forçat de presos o exili” que no han estat convenientment reparats. L’enviat de l’ONU va viatjar a l’Estat espanyol a principis d’any per reunir-se amb representants governamentals i de la societat civil. Les demolidores vint-i-dues pàgines de l’informe que n’ha fet complementen un estudi recent del Grup de Treball de Desaparicions Forçades, també de l’ONU, que llistava els incompliments espanyols amb les polítiques de memòria i emplaçava igualment el govern espanyol a fer els deures.
El relator troba a faltar una actuació consistent, inclusiva i global a favor de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Els dos primers conceptes són els que surten més mal parats. Critica que mai no s’han endegat actuacions polítiques per aclarir la veritat ni existeix informació oficial que l’acrediti, ni tan sols un cens o estimacions del nombre de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Per tot plegat, insta l’executiu espanyol a impulsar una institució independent però reconeguda oficialment que escombri els racons del passat, des dels assassinats en els bombardejos fins al robatori de nens, passant per la repressió política i la participació d’empreses privades en la violació de drets.
Però no ho digueu gaire fort. No pertorbeu la pau de la Moncloa, que prou feina tenen amb l’anhelada recuperació econòmica i el “desafío secesionista”. Tant se val que el relator de l’ONU alerti que la delegació de les exhumacions a les víctimes i a les associacions fa que el govern espanyol se’n distanciï encara més i complica l’homologació i el reconeixement de la veritat, però ja sabeu que són coses del passat i el més important és el futur que vindrà. Pablo de Greiff assenyala que les interpretacions restrictives de la llei d’amnistia del 1977 i del principi de legalitat dificulten qualsevol tipus d’investigació. És més, adverteix que l’Estat espanyol ha de complir els compromisos internacionals subscrits. També li recorda que està obligat a col·laborar amb la justícia argentina. ERC va incloure en la causa l’afusellament del president Lluís Companys, l’únic president escollit democràticament que ha estat executat a Europa.
El relator subratlla que la fortalesa de les institucions democràtiques es mesura per la capacitat de gestionar el compliment dels drets fonamentals, per complex i incòmode que sigui, i no per bandejar-los. Es mantenen monuments, carrers i plaques commemoratives del franquisme encara que la llei de la memòria històrica del 2007 n’estableix la retirada. El Valle de los Caídos es manté com un complex d’exaltació al règim totalitari. No s’hi explica que es va construir amb el treball forçat de milers de presos polítics, no aclareix per què hi ha 35.000 persones enterrades ni s’hi justifica què hi fan inhumats José Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco.
L’informe que hauria d’avergonyir Rajoy troba insuficient l’educació sobre aquest tema a les escoles i denuncia la tendència a coresponsabilitzar els dos bàndols de la guerra, equiparant un aixecament militar amb la legitimitat d’un règim democràtic. Sosté que els jutges, els cossos policials i els militars estan poc formats sobre les greus violacions dels drets humans produïdes. Tota una advertència internacional. Però tal dia farà un any. Deixem la guerra i el franquisme en pau i centrem-nos en la poesia. Com va escriure RTVE a Twitter i ha recollit algun documentat llibre de text, sabeu que ha fet 78 anys que Federico García Lorca “ens va deixar” un 18 d’agost qualsevol, oi?
