Els meus amics bascos (pocs però bons de Donosti, Bilbao i Vitòria) em diuen que al lehendakari López és veritat que sempre li han dit Patxi, i que justament per això tenia possibilitats de ser lehendakari; ara, després de governar amb el PP i havent descavalcat els nacionalistes d’una victòria clara i contundent, per ell com si li diuen Llúcia.
Potser per aquest motiu, perquè el president López tem el desgast que li pot provocar un pacte amb aquests socis amb qui només comparteix la idea d’Espanya, i això governant a Euskadi, després de prohibir la presentació de Batasuna als comicis, no li ha quedat altre remei que reproduir aquest Love story amb Zapatero.
Ho sap en Patxi López que el presidente li està fotent la cartera davant dels nassos? ZP, el gran jòquer de la política hispànica, treu les cartes marcades quan no les té bones, o quan no sap com jugar.
Als fets em remeto: primer, en campanya electoral a Catalunya va dir allò de: “Pasqual, te prometo que voy a respetar el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya” poc després defenestrava Pasqual Maragall que s’ho va creure i va col•locar el servicial Montilla.
Quan l’Estatut va arribar al Congrés dels Diputats, va donar l’esquena als seus i el va pactar amb l’Artur Mas. Va manifestar que l’havia de consensuar amb la primera força de Catalunya, i davant el líder nacionalista es va comprometre a respectar a partir d’aquell moment que formés govern la força més votada. Un altre que no se’l creurà mai més, però ZP somriure fàcil i anar-hi anant.
En la darrera inauguració de la nova pista del Prat, l’escena pràcticament de llit protagonitzada amb Carod era una punyalada a l’actual cap de files d’ERC, Joan Puigcercós, a qui, per cert, li havia dit que se’l trobava a faltar a Madrid tot just quan s’estrenava com a conseller de Governació Catalunya.
Quan va decidir de posar Chacón com a cap de cartell de Catalunya en les darreres eleccions estatals també podríem dir que va fer la clenxa a uns quants candidats (algun que fins i tot té pocs cabells, ja).
Ara que la crisi econòmica ha posat en evidència que a Espanya hi ha hagut una pèssima gestió donat que els seus efectes doblen en magnitud els que s’han sentit en altres països similars a Europa, no dubta en aprofitar el mort d’ETA i mostrar a totes les càmeres que el seu nou latin lover és el lehendakari Patxi López a qui transformarà en un tal López després d’haver-li fotut la cartera tan campant.
D’aquí el tractament privilegiat de la visita del cap de govern basc a la Moncloa: quatre hores, com mai, fotos al jardí (locus amoenus), diu que a la lehendekaritza “ha habido un cambio cualitativo” que desenvoluparà ràpidament les transferències pendents de l’Estatut de Gernika. Tot això amb el PP, perquè estan contra el terrorisme, com si els altres no, però un bon lladre no canvia la cara, com si li haguessin solidificat el somriure a base de bótox, el presidente fa la gara gara al pobre López mentre aquí alguns socialistes de debò roseguen ferros i claus.
La darrera frase de la pel•lícula Love story protagonitzada per Ali Mc Graw i Ryan O’Neal deia “amor significa no haver de dir mai ho sento”.
