Lollipop Lady

"La voluntat és el que fa grans els pobles. L'apatia i el conformisme és el que els fa desaparèixer"

La setmana passada comentàvem la campanya electoral del Regne Unit amb un amic anglès de Cambridge. Després de comentar les possibilitats de victòria de Brown, Cameron i Neck, el meu amic Sam m'explica que el que més li està agradant de la campanya és el fet que els candidats s'hagin reunit amb la gent dels barris de Londres i altres grans ciutats per conèixer de primera mà les inquietuds i les necessitats dels seus electors. Les trobades es fan amb grups de ciutadans que s'han organitzat per vetllar pel benestar de la gent del seu barri, per la convivència i l'harmonia social.

Els anglesos estan recuperant (potser no els havien perdut mai) les actituds i les formes de relació que han fet fortes les societats: el bon veïnatge, la solidaritat, l'ajut desinteressat a qui ho necessita i en benefici de la comunitat. Aquestes xarxes o comunitats de solidaritat informal estan cada dia més ben organitzades i s'estenen més enllà de la capital britànica. Actuen de mediadores entre persones i entitats, vetllen per la seguretat al barri, vehiculen demandes socials cap a les administracions competents, presten ajut, i fins i tot serveis, a les persones grans... Omplen l'espai que, poc a poc i dia a dia, ha anat creixent entre l'Estat i els ciutadans, entre un Estat del benestar cada cop més desbordat i inoperant i una ciutadania cada cop més individualista, pidolaire i dependent.

El Sam m'explica que aquest moviment és tremendament resolutiu i ha guanyat molta popularitat i molta legitimitat en els seus barris. La gent s'ha acostumat a cercar la solució dels seus problemes en aquest grup de gent abans que adreçar-se a l'administració local, la qual troben lenta, poc operativa i, a vegades, cega i sorda davant els seus requeriments. Aquests moviments ciutadans han esdevingut un autèntic referent i cap a ells arriben tot tipus de petits problemes quotidians en cerca d'una solució immediata. El Sam m'explica que va veure un reportatge a la TV que explicava que una senyora gran que regulava el trànsit a la sortida del col•legi rebia cada dia insults per part dels nens i nenes que protegia amb la seva armilla reflectant i la seva piruleta verd i vermella. La seva queixa a la comunitat va ser resolta a través de missatges transmesos als nois des de l'escola, l'església i la mesquita. La lollipop lady va recuperar l'alegria de servir a la comunitat i el respecte dels nens i nenes que cada dia veu al pas de vianants davant de l'escola.

Les nevades passades van deixar un regust amarg a qui confia en la solidaritat entre veïns, en la iniciativa individual i al treball desinteressat, perquè posava de manifest l'excessiva dependència de la ciutadania (per malacostumada i apàtica)entestada a esperat que un tercer (l'ajuntament, la Generalitat) li solucionés un problema que ell i altres podien resoldre sols. Per això, un moviment ciutadà com el del Regne Unit o la imatge de la turista francesa bloquejada a l'aeroport de Girona per culpa del volcà islandès i que és capaç de llogar un autobús pel seu compte i omplir-ne les 60 places per anar fins a País, genera una sana enveja i el desig de trobar això a casa nostra.

Els ciutadans i ciutadanes que han organitzat les consultes pel dret a decidir, els voluntaris i voluntàries de Càrites i altres ONGs que tanta feina fan per als menys afavorits, i molts altres moviments de casa nostra són portadors dels mateixos valors i actituds que fan d'una comunitat una societat forta i un país capaç de superar qualsevol repte. Però es troba a faltar que no estigui més estès.
L'actitud de servei i de solidaritat d'aquesta gent, la seva fortalesa, esforç i entrega és el que fa un país més just, més preparat i més gran. Aquesta solidaritat és el que teixeix una malla duríssima, és la que forma grans majories que són capaces de tombar qualsevol mur. Si la tinguéssim, si la recuperéssim, seríem una nació generosa, enginyosa, solidària, orgullosa... i quasi invencible. Sense exagerar. La voluntat és el que fa grans els pobles. L'apatia i el conformisme és el que els fa desaparèixer.

 
 

Comentaris