Lo normal

"Resulta que si defenses la unitat d’Espanya no fas política, si la qüestiones, sí"

Arran de l’incendi de la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues, i de la intervenció de diversos efectius de l’exèrcit espanyol en les tasques d’extinció s’ha generat -com no podia ser d’una altra manera- una polèmica entre el govern català i l’espanyol. El conseller d’Interior Buch va adduir raons de veïnatge entre Catalunya i Espanya per justificar la petició d’ajut a la unitat militar d’emergències. La portaveu de La Moncloa, Isabel Celáa, li ha demanat a Buch que no utilitzi políticament l’incendi. Acte seguit, Celáa ha posat la cooperació entre exèrcit i bombers com un exemple del què hauria de ser la cooperació entre Estat i Generalitat.

Aquest és el tema. Si el conseller Buch parla de Catalunya i Espanya com dos països diferents i l’exèrcit i la Generalitat com dues administracions separades, és que fa política. Si, per contra, la ministra Celáa subratlla la col·laboració entre soldats i bombers com una mostra de l’eficàcia del model autonòmic, llavors –per art de màgia- això no és utilitzar politicament l’incendi.

 

Si alguna cosa ens han ensenyat aquests anys de procés és que la millor manera de fer política és fer veure que no és política. Tot és normal fins que es qüestiona allò establert. Aleshores, quan es fa, és que fas política i fins i tot partidisme o sectarisme. D’exemples n’hi ha molts. Per exemple, tots i cadascun dels recursos interposats pel govern espanyol a lleis catalanes tan diverses com la pobresa energètica, la de consultes populars o la recentment condemnada llei del canvi climàtic. Lleis que afecten el que des de l’unionisme es va descriure com “els problemes reals de la gent” -com a contraposició a la pretesa fàbula independentista- i que han estat tombades simplement per garantir la unitat territorial de cada competència. El Parlament aprova la llei, el govern espanyol la recorre, el TC la suspèn, el govern català de torn se’n queixa i automàticament allò és política i victimisme. El recurs presentat, en canvi, és una altra cosa.

El mateix passa amb altres àmbits: un nen amb una estelada és un nen adoctrinat i en canvi un nen amb la bandera espanyola, no. O un que em toca més de prop: un periodista perd la seva objectivitat quan empatitza amb posicions independentistes. Per contra, manté la rigorositat i la capacitat de donar lliçons quan reivindica la unitat d’Espanya a ultrança. Només cal mirar el perfil de David Alandete (exdirectiu de El País i corresponsal dels Estats Units del diari ABC) que acusa periodistes catalans de ser activistes; no pas ell, que és la personificació de la neutralitat. És molt senzill: qüestionar allò establert és fer política mentre que donar per normal l’statu quo i fins i tot defensar-lo, no. Un fet totalment comprensible per part d’aquells que, tenint l’Audiència Nacional, la Loteria Nacional, Ràdio Nacional d’Espanya, la Selecció Nacional, la bandera nacional i la Policia Nacional s’autodefineixen com a no-nacionalistes.

 

Comentaris (5)
OLIVETTA Fa 4 mesos
Lo que no es normal es que tinguis que fer un article asi.per recalcar Lo anormal BON ARTICLE.O
Si el conseller Buch parla de Catalunya i Espanya com dos països diferents .... Fa 4 mesos
.... no fa política. Fa el ximple perquè, evidentment, la regió catalana forma part d'Espanya. Si un coseller no ho sap o vol fer com que no és així tenim un problema. Problema mental, no polític.
ganxó Fa 4 mesos
Company, quan és l'hora d'exprimir-nos. si som Ñ. I si encara no ho voleu veure es que no volteu rodó
Estic amb tu Fa 4 mesos
Jo també sóc ungañol: unga, unga, unga, ungañooool!
Francesc Fa 4 mesos
Bon article. Clar i català. Tenim representants polítics per lluitar per la nostra independència. Si no están disposats a anar a la presó que ho diguin abans de que els votem per aconseguir la independència. Independència és llibertat. Prou d'excuses. Salut i República.
Marc Fa 4 mesos
Molt bon article!!!
ferran Fa 4 mesos
Es corren de satisfacció si poden humiliar-nos..Saben molt bé que amb una República Catalana, podríem triplicar els efectius de bombers i policia, a més de poder aplicar una llei climàtica sense se impugnada. O la llei de lloguers, on ja hi han els farsants autoanomenats d’esquerres per rebutjar-la..Són tan rucs, que no entenen que la nostra hisenda i cartera la te l’estat i nosaltres ens barallem per les engrunes.