Els ha costat, però hi ha indicis que per fi ho han entès. Després de cinc anys de vies catalanes, de V, de samarretes de tots els colors, de paradetes els dissabtes al matí i d’aplaudiments a les portes del TSJC, a Madrid descobreixen aquests dies que posar les urnes per exercir el dret a decidir no és un deliri d’Artur Mas i de Convergència. Ni tampoc el fruit de la manipulació sobre la consciència dels catalans amb una TV3 controlada per les elits corruptes que s’embolcallen en l’estelada per, a través del Telenotícies, enganyar les tietes que fins fa quatre dies pensaven que Duran Lleida era l’home d’ordre que Catalunya necessitava perquè el cove fos ben ple de peix. Desgraciadament per a ells. Perquè derrotar unes desenes de polítics és molt més fàcil que derrotar més de dos milions de persones que no tenen res a perdre.
A Moncloa comencen a entendre que, encara que a la depuració judicial franquista del 9N hi sumin les inhabilitacions Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa, els 72 diputats independentistes, els consellers i fins i tot els empleats de la fàbrica d’urnes, no aturaran res. Tampoc se’n sortiran amb les amenaces que descriu dia sí dia també un diari madrileny en fallida econòmica i periodística, sostingut pel poder financer espanyol. Perquè ara sí, visualitzen que el procés va néixer al carrer i no als despatxos, de manera que la seva principal força és la gent. Gent de tota mena i condició, que en molt poc temps ha perdut qualsevol espurna de por al llenguatge dictatorial de l’Estat i als pamflets de la brunete mediàtica que han servit per blindar el règim del 78 durant quatre dècades també a Catalunya. I sobretot, és gent que no permetrà que els representants, escollits democràticament a les urnes amb un compromís molt clar, canviïn de rumb per por o per interessos electoralistes. A Catalunya, com a Madrid, també es juga al tot o res. I tot plegat, assumint els costos que pugui tenir, en tots els sentits, exercir la sobirania.
Doncs bé, tot això es resumeix en la idea del ministre portaveu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo d’aquest divendres, que va assegurar que “el govern espanyol es dirigeix a la societat catalana”, que és a qui vol explicar què “lo que es correcto”. ‘Lo correcto’ és el règim del 78, la violència amb què es fa fer la Transició, l’empeltament del franquisme en la falsa nova justícia, la repressió, la no separació de poders, la putrefacció de la monarquia, la Constitució que blinda un règim corrupte fet a mida per al sosteniment de les elits polítiques i econòmiques.
I malgrat que no passen unes hores sense que arribi algun exabrupte de Madrid, l’Estat dóna per perduda la guerra amb el Govern i el Parlament català. Com va fer a les portes del 9N, assumeix la fallida constitucional que viurà un altre diumenge. El règim clar que hi haurà urnes, altrament, el poder espanyol, que inclou el PSOE, no es passaria el dia dient que impedirà el referèndum. I així serà si no és que hi ha un miracle i la seva estratègia propagandística qualla al carrer català… És a dir, que el gruix dels catalans entenguin d’una punyetera vegada que ‘lo correcto’, allò que han de demanar als seus líders, és no tocar el que no sona a un règim monàrquic corrupte, sinó intentar aprofitar-se’n al màxim. Vaja, com han fet els bascos exemplars. La Puta i la Ramoneta.
