Lliures i prou

"No és cap gest traslladar els presos polítics a presons catalanes. El gest seria reconèixer que un problema polític només es pot solucionar fent política"

Des que l'executiu de Pedro Sánchez va prendre possessió, una de les controvèrsies bàsiques han estat els presos polítics i el seu possible trasllat a presons catalanes. Evidentment, aquesta seria una bona notícia però, no ens enganyem, no és això. L'independentisme viu moments durs i injustos, però Espanya té un problema greu d'imatge internacional. A Europa no volen la independència de Catalunya, però tampoc no entenen que hi hagi gent a la presó i a l'exili a causa d'una crisi política.

 

L'Estat ha de lluitar per treure's de sobre aquesta imatge de país antic i poc democràtic, i potser el nou govern de Pedro Sánchez ha arribat a la conclusió que, amb un possible acostament dels presos a Catalunya, donarà la sensació de canvi i evolució. Bé per ells, però l'independentisme no s'hauria de conformar amb aquesta pastanaga. La lluita ha de ser constant fins aconseguir la llibertat de tots els presos polítics i fins que els exiliats puguin retornar a casa sense que un Estat venjatiu els empresoni per haver permès que els ciutadans de Catalunya poguessin introduir una papereta en una urna per decidir el seu futur polític.

 

 

Els presos no poden ser moneda de canvi. En cap dels casos. Els partits independentistes van votar a favor de fer fora el PP de La Moncloa sense contrapartides. I ara el govern socialista hauria de fer el mateix: deixar en llibertat els dirigents independentistes sense contrapartides. Cal que quedin lliures simplement perquè mantenir-los empresonats és d'una injustícia que clama al cel. No és cap gest traslladar-los a presons catalanes. El gest seria reconèixer que un problema polític només es pot solucionar fent política. Els volem lliures. I prou.

 

Comentaris