Hi ha coses que per segons qui són el final del principi, i per altres el principi del final. M’explico: Per segons qui un sopar és el final del principi de la nit, i per segons qui un sopar és el principi del final de la nit. Depèn de la perspectiva que es té de la vida (i segurament de la son que es té aquell dia). Jo sempre he tingut pressa per descobrir els finals. No m’he pogut prendre mai les coses amb tranquil•litat. Aquest és un dels meus problemes amb la vida: participo a la cursa com si em perseguissin. Fins i tot quan l’objectiu és la lentitud, com beure un gintònic. O quan l’objectiu és el procés, com llegir un llibre. Em crema a les mans: abans de començar un llibre, necessito saber com acabarà. Necessito obrir un llibre per la pàgina 235 i descobrir que certament allò s’acaba. Després, ja m’hi puc posar. Perquè un llibre sense final no és un llibre com a tal. De fet, qualsevol cosa inacabada, no és cosa com a tal.
- CA
