La diada de Sant Jordi ha demostrat la resistència de la societat catalana, conscient tant de la voluntat de mantenir la pròpia personalitat com de la necessitat de fer front a l’agressió de l’Estat. Per això aquest 23 d’abril el groc prohibit ha estat el nou protagonista de la diada, en convivència harmònica amb les tradicionals roses vermelles. De la mateixa manera que els llibres destinats a reflexionar sobre l’U d’Octubre han compartit honors -a les llistes dels més venuts- amb novel·les i d’altres gèneres de ficció més pròpies de Sant Jordi. En aquest sentit, els lectors d’El Món hauran trobat a les parades de llibres uns quants noms, destacats, que els seran molt familiars: Jordi Borràs, Quico Sallés, Martí Gironell, Ramón Cotarelo, Liz Castro… Llibres que parlen de llibertat.
Davant d’això, la misèria ètica de la autoconsiderada presidenta de la Generalitat en funcions, que dirigeix l’administració catalana, in absentia, des de Madrid. Soraya Sáenz de Santamaría va venir a Barcelona, exclusivament, per assistir a un acte de Societat Civil Catalana. Una exhibició més d’un Estat que no és una instància democràtica, sinó un bàndol.
Ha estat un Sant Jordi sense tres jordis i amb un drac desfermat que amenaça i empresona. Però també amb més roses i més voluntat que mai, perquè aquest país demostra, una i altra vegada, que no farà ni un pas enrere. El que dèiem, llibres i llibertat.
