LLIBERTAT, IGUALTAT, FRATERNITAT

"Els arguments contra els immigrants són purament viscerals, o bé electorals, però mai són racionals"

Ho havia dit. Ho havíem dit: a major nombre d'immigrants més racisme generaríem. Tot Europa s'ha posat a dir bajanades sobre els immigrants. Dol més quan les veus provenen del teu propi país, però no sorprèn gens: per què el teu país havia de ser una excepció?

Els arguments contra els immigrants són purament viscerals, o bé electorals, però mai són racionals: es diu que, com que no tenen "papers", no els volen empadronar (alcalde de Vic); és a dir, que aquests ciutadans i ciutadanes el millor que podem fer per ells és fer veure que no existeixen; treballen (quan poden), viuen (més o menys agombolats), es posen malalts, tenen fills escolaritzables, mengen, respiren..., però no existeixen: són imaginaris. Bravo. Diuen: són bruts, són delinqüents i trafiquen en droga. Més bravo encara: sabeu la proporció de delinqüents del país enfront de la dels immigrats? No? Doncs pregunteu a les autoritats policíaques o judicials, i us emportareu una galdosa sorpresa. Diuen: ens roben els llocs de treball, les places escolars i ens fan fer més cua a cal metge. Bravíssim. Aquests ciutadans privilegiats resulta que treballen en les feines que cap de vosaltres voldria, que costa convèncer-los perquè escolaritzin els seus fills i que van al metge en un darrer recurs; en qualsevol cas, ja que tenen tants privilegis, us canviaríeu per ells?

Ara, som tan bons que portem de vacances nens i nenes sahrauís, i els ensenyem l'opulència de la nostra cambra de bany i de la nostra nevera. Som tan bons! O enviem uns dinerets a Haití, a menys que siguem molt catòlics, perquè el bisbe Munilla ens ha alliçonat que el que passa allà no té cap importància, que nosaltres sí que patim per l'eixutesa del nostre cor, que els d'allà, massacrats, ferits, angoixats, assedegats i espantats canten oracions i no com nosaltres. Hi ha qui diu que si Jesucrist hagués nascut a l'era Obama, Maria hauria avortat, impulsada per tan pecaminós govern, i no hi hauria hagut un Salvador.

L'"altre"! La font dels mals. De vegades l'"altre" és el veí de dalt que estén la roba xopa i em mulla la meva, o el conductor d'un altre cotxe, que m'ha barrat el pas. L'altre! El malvat per definició que demostra la meva bondat!

I el senyor Anglada a recollir vots.

N'estic avergonyida.

I tinc nàusees.

 
 

Comentaris