Lletra a Quim Torra

"President, un consell i és per tu d'observar-lo: no miris enrere tal com han fet d'altres que t'han precedit"

Benvolgut president,

No puc passar per alt les injustes, per indignes, acusacions de "supremacisme", curiosa paraula d'arrels sudistes americanes, que darrerament heu rebut per l'únic delicte de reivindicar o, tal vegada, enyorar una Catalunya plena i catalana a mig camí de l'ideal noucentista de Prat de la Riba i el malaguanyat progrés assolit en els anys republicans. Els meus avis president, tots ells republicans i catalanistes, podrien subscriure els vostres mots i crec que lluny del que els nous inquisidors espanyolistes proclamen, homenatjar aquella Catalunya on la nostra llengua era quasi sense excepció  la llengua d'ús i sentiment de la pràctica totalitat de catalans, no té res a veure amb principis essencialistes, racistes o excloents.  President, vós sabeu perfectament que el nacionalisme català, a diferència d'altres tipus de nacionalismes conreats  Europa, mai ha estat racista ni xenòfob, ans al contrari, ha estat integrador i cosmopolita, i per afegir epítets i categories podem parlar de liberal i respectuós amb la diversitat amén d'europeista. Nacionalismes d'estat com l'espanyol, el francès i molts d'altres, amb moltes coses per oblidar o esmenar, no es troben en condicions d'afirmar el mateix i a tall d'exemple recordar que era el basc Sabino Arana qui lamentava que els catalans, per mor d'un zel cultural integrador, inculquessin la necessitat d'aprendre la nostra llengua als immigrants vinguts d'altres terres de la península, imagino que en aquella època els famosos "murcianus" o d'altres vinguts principalment de l'Aragó. Els catalans ens apliquem aquella dita flamenca que ens diu que la llengua és el poble i aquí ni races ni principis sanguinis tenen res a veure i els que més denuncien i escarneixen són els que menys ho poden fer. Ja diuen que de l'enemic el consell, és a dir fer justament el contrari del que ell et mana. El problema, com vós sabeu, no són les mentides dels sospitosos enemics de Catalunya habituals delerosos de l'atac i abús contra la nostra pàtria, sinó altrament el crèdit que alguns els ofereixen a casa nostra i el complex de culpabilitat i sotmetiment que perdura i que alguns encara traginen pels segles dels segles i aquí sense amén. Vós que coneixeu la història i les lletres del nostre país, un esforç se us exigeix de correcció del vocabulari i l'imaginari resistencial de l'atzucac que aixopluga el nostre país i amara i perverteix les ments de tants dels nostres líders.  Superem, doncs, el pujolisme i llur autonomisme i mirem endavant sense apriorismes letals de poble nacionalment escarransit, de moral mutilada i de permanent minoria d'edat. M'imagino del que es tracta es de fer la independència, no pas de seguir potinejant les coses de l´autonomisme.

 

Però no només de nacionalisme i d'identitat, que ja en sabeu prou, us voldria parlar en aquesta lletra, també voldria referir-me al nou govern que heu de presidir. Diuen que Mas, sobiranista "light" i maldestre en tot, va escollir un de pedra picada en la persona del gironí Puigdemont per encapçalar la Generalitat "preindependentista" i que ara la tria és d'un "encara més independentista" que l'anterior president, en la vostra persona. Com sigui, si és així, estic content i espero i desitjo que vigileu i escrutinitzeu tant com podeu i a consciència les passes que caldrà fer per avançar, no pas per entorpir o congelar, el mandat independentista que emana de les urnes i del recordat 1 d'octubre. Dic això, perquè en un país com el nostre d'eufemisme recurrent, rebaixa sorda però permanent i de sovintejada retòrica derrotista i mesella no són pas poques les veus, mal dites independentistes, que cerquen la primera ocasió que s'esdevingui per plegar els braços, veles i el que calgui tot presentant el que seria una derrota inapel·lable com un acte de pragmatisme i d'un mal anomenat sentit d'estat. De fet, molt honorable president, les atàviques, rovellades i sempre fraudulentes veus dels enemics de Catalunya no ens fan mal, car ens ajuden a cercar el punt d'unitat i lucidesa que el nostre transversal moviment requereix per assolir l'objectiu final d'independència. El 21 de desembre en fou un clar exemple i és que Espanya, o els líders espanyols, amb les seves aversions anticatalanes no falla mai per ajudar inconscientment a la nostra causa, els que fallem som nosaltres i massa vegades trepitgem la mateixa pedra. Els nostres veritables enemics, president, són interns i no són d'altres que els que volen frustrar la nostra comesa de llibertat tot encimbellant-nos un morrió al conjunt de la nostra ciutadania.

 

Acabo president, no tinc a hores d'ara la certesa que seràs un bon president ni que ens portis més enllà del turó de l'autonomia que és la independència. Si sé, pel que et conec i em diuen, que ets un patriota i una bona persona. Amb això solament no n'hi ha pas prou però sense això res serà possible. Et desitjo president, i perdona el to ara més col·loquial, l'audàcia que et farà anar més enllà que els teus predecessors, l'enginy que dificultarà l'oposició dels teus enemics externs i d'alguns estranys companys de viatge, a hores d'ara ja els deus conèixer, i el coratge o valentia que et durà l'encert i t'allunyarà de falsos miratges i profetes. Finalment, president, un consell i és per tu d'observar-lo: no miris enrere tal com han fet d'altres que t'han precedit. Tu, home de tradició judeocristiana que coneixes Roma i la història sagrada saps que la fortuna ajuda als audaços i que mirant enrere et convertiràs en estàtua de sal. Si vols la independència mira endavant si vols Extremera fes com els altres. Endavant amic i president.

 

 

Amb tot el meu respecte i consideració.

 
 

Comentaris