Lleis per construir el futur

"La llei de consultes catalanes és l'últim recurs per poder convocar una consulta legal el proper 9 de novembre"

Començo a escriure aquest article just després d'haver llegit que la llei de consultes ja té calendari. Així ho afirmava La Vanguardia d'ahir mitjançant una crònica de Josep Gisbert. Segons el redactor, tot sembla indicar que l'esperada llei naixerà el proper 4 de juliol (ai las!, el dia de la independència dels Estats Units) i que serà sotmesa a votació al llarg del mes de setembre. És una gran notícia! Després de la negativa del Congrés de Diputats a traspassar al Govern la competència per convocar el referèndum per la via de l'article 150.2 de la Constitució, la llei de consultes catalanes és l'últim recurs per poder convocar una consulta legal el proper 9 de novembre.

La llei de consultes és un instrument per obrir les portes a l'exercici del dret de decidir i per tant, genera esperança. És vital per al futur del país perquè, si es pot aplicar, permetrà saber què opina la ciutadania sobre l'esdevenidor nacional de Catalunya. Tanmateix, aquesta no és l'única llei important que els diputats catalans estan elaborant amb pressa i diligència. Actualment, hi ha dues lleis més que, a parer meu, també marcaran el futur del país. Em refereixo a la llei de l'Acció Exterior de Catalunya i a la que regularà el voluntariat. Com la llei de consultes, aquestes també són unes lleis oportunes, necessàries i vitals, sobretot perquè han de regular un model d'acció exterior i de voluntariat que són molt propis del nostre país. I és que la primera, per bé que no inclogui tot el que és propi d'un d'estat ateses les circumstàncies, trenca amb la concepció clàssica de les relacions internacionals i reconeix, per primera vegada, el rol de la diplomàcia pública en les relacions internacionals. És així que té en compte la trajectòria de tantíssimes organitzacions, empreses, universitats, sindicats i col·legis professionals, entre altres entitats, que des de fa molts anys tenen presència al món i que són capaços d'establir sinèrgies, aliances, agendes, contactes, projectes i coneixement. La segona, la llei del voluntariat, reconeix i defensa el model català en aquest àmbit per preservar-lo de la invasió estatal. La futura Ley del voluntariado podria tenir efectes perversos i fins i tot perillosos per a la tradició catalana del voluntariat.

En fi, el Parlament català treballa. La importància de les lleis que acabo d'esmentar així ho demostra. Són lleis que cal aprovar amb urgència perquè són cabdals. Sense aquestes lleis alguns dels nostres anhels nacionals poden perillar. Sense aquestes lleis perdrem part de la nostra idiosincràsia. I és que pràcticament es pot dir que sense lleis com aquests estaríem obligats a pensar el futur d'una altra manera.

 
 

Comentaris