La justícia espanyola viu al seu planeta. És un lloc imaginari, semblant a una plaça de toros, on els jutges i magistrats es passegen, amb aquell caminar dels toreros, mensypreant la justícia internacional -tant se val si és argentina o belga-, clavant banderilles rojigualdas als separatistes i entrant a sac a decidir sobre el que passa en les temibles matinades navarreses. Si hi ha una baralla, decideixen a favor de la Guàrdia Civil. I si hi ha una violació, també.
És el planeta Llarènia. Allà on sempre se sap qui guanyarà i, sobretot, qui ho perdrà tot. És l’indret on es defensa als torturadors feixistes perquè formaven part de la mateixa cadena repressiva que els jutges de Franco i és el lloc on Lluís Companys continua executat i ben executat. A Llarènia els presos polítics catalans són violents i, en canvi, els violadors de la Manada, no.
Tots vivim a Llarènia. És un planeta que sustenta la seva existència en un rei, uns policies, uns jutges i unes presons. A por ellos i a por ellas. El Castor arxivat i la Manada al carrer. L’Univers no es mereix això.
