Llarena o la independència judicial

"La independència judicial existeix"

Tot i que el PP català té poc a perdre en unes eventuals noves eleccions autonòmiques (ves a saber si alguns "ciutadans" no entendrien que el vot taronja no va servir per a res), el cert és que la tranquil·litat de Rajoy fins al 2020 i posar les municipals abans de qualsevol altre contesa electoral són objectius seus que passen per evitar més problemes fàctics en el contenciós català. Així doncs el PP en global té interessos propis que no són probablement els que apuntava fa poc el President Mas. Es tractaria, en poques paraules, d'aconseguir que es nomeni algun president factible als efectes de reenviar el problema alguns mesos (o anys) més enllà. Però dic "factible" perquè que sigui efectiu o no ja es veu que l'importa ben poc als partits polítics, ho admetin o no.

 

Com sigui que l'independentisme ha d'intentar salvar algun moble en aquesta desfeta de persones i de fites, com a mínim hauria d'aconseguir vestir l'elecció de President d'una certa llibertat. M'ensumo que, si fos pel PP, quallaria alguna solució intermèdia: un candidat amb pinta de què sí per a després fer com no, seria més que acceptable. Però vet aquí que pel mig s'ha ficat el jutge Llarena, disposat, com sembla que va dir a la última entrega de despatxos als nous jutges, a "fer des de l'aplicació judicial del dret el que els polítics no s'atreveixen a fer per salvar Espanya" (versió meva de la cita)

 

 

En aquesta disparitat d'interessos entre l'acció judicial i la política, fins i tot entre l'acció de fiscalia i la del Govern que nomena la seva cúpula, s'acaba palesant el que tantes vegades s'ha negat. Si deixem de banda els magistrats del Tribunal Constitucional, que no formen part del TC i són nomenats pels nostres representants; i si deixem de banda el Consell General del Poder Judicial, que també és nomenat per quotes de partits i que no té capacitat per dictar sentències, es pot dir que la independència judicial existeix, que els jutges van per lliure amb total independència. Una independència que de vegades se'ns pot girar en contra i és el preu que paguem en l'Estat de Dret. Perquè això significa al mateix temps que actuen amb independència de què les siguin decisions siguin o no encertades o fins i tot mal intencionades. Com qualsevol altre part o element dels sistema polític, governants o governats. I amb independència, també, de què de vegades vagin radicalment en contra del que potser caldria per encertar una porta de sortida al laberint interminable en què ens trobem.

 

Comentaris