“Quants diners porta a la butxaca, Lucky Luke?”. “Uns cinquanta dòlars, jutge”. “Doncs li poso uns cinquanta dòlars de multa!”
Goscinny i Morris van retratar magistralment la llegenda del jutge Roy Bean, un personatge del Far West que va adquirir fama mundial per fer les sentències a total conveniència i sense preocupar-se el més mínim per unes lleis que, d’altra banda, tampoc no perdia el temps en interpretar, donada la seva condició d’analfabet. Aquell àlbum del 1958 va esdevenir un clàssic del còmic europeu, amb un final hilarant en què el propi Roy Bean es condemna a si mateix en benefici propi.
Potser el jutge Llarena coneix Lucky Luke, perquè la seqüència jurídica que va de de Brussel·les a Copenhaguen és perfectament compatible amb la filosofia que guiava la justícia de Roy Bean, a l’oest del riu Pecos. L’Audiència Nacional de Madrid va enviar una euroordre contra Carles Puigdemont als tribunals belgues per a, després, retirar-la -davant la perplexitat d’un jutge belga- amb l’argument que potser no el podrien condemnar a tot el que tenien ganes de condemnar-lo. Després, l’aparell polític de l’Estat va i diu, públicament, que no permetran que Carles Puigdemont sigui investit president, tot i tenir al darrere una majoria parlamentària. Per si de cas, el PP també afirma que el CNI es dedica a engreixar el compte de 87 milions d’euros dels piolins, tot seguint i espiant un ciutadà a qui ni tan sols li reclamen res.
I l’última és Llarena negant-se a enviar una euroordre als tribunals danesos perquè diu que així aconseguirà impedir que es materialitzin els resultats de les eleccions que es van convocar des de Madrid, però amb un resultat que no els va agradar. I resulta que es nega a enviar una euroordre a Dinamarca. En fi…
“Quants diputats té a la butxaca, Puigdemont?” “Uns setanta, jutge”. “Doncs queden confiscats uns setanta diputats”
