Si això del cas Gürtel fos una novel•la policíaca, em preguntaria el famós cui prodest? (a qui aprofita?), i aleshores tindria dues respostes: Rubalcaba, com diu l’inefable Camps, o bé l’ara misteriós Zaplana, que, segons diuen, va jurar venjar-se de Camps per haver-lo defenestrat de València. Perquè els socialistes al poder fa molt temps que hi són, i la trama no ha estat perseguida fins ara.
Si això fos una novel•la policíaca, en preguntaria per què la premsa i els mitjans de comunicació, de dins i fora del País Valencià, insisteixen en la popularitat de Camps (a televisió sembla Jesucrist entrant a Jerusalem), però si llegeixes la lletra petita i diaris no tan tendenciosos, t’assabentes que el 45% dels valencians volen la seva dimissió.
Si això fos una novel•la policíaca, em preguntaria què passa amb alguns jutges valencians i sobretot què passa amb Chapí, car les autoritats gürtelianes han decidit censurar la seva òpera Roger de Flor, i canviar on diu “catalans” per “valencians”, amb el divertit resultat que els almogàvers eren tots valencians. ¿Què passa, Rita Barberà, els catalans no són prou aris per a vostè?
Si això fos una novel•la policíaca, em preguntaria què està passant a la societat catalana principatina: he assistit a un acte de la CCN (Centre Català de Negocis), on em van demostrar, números en mà i sense la nosa d’ideologies ni tendències, que Espanya és un negoci ruïnós per als catalans. I que el robatori és triple, i que paguem 3.000 per ciutadà (comptant les criatures i els espanyolistes) per sobre d’una solidaritat raonable i acceptada pels donants. I també, sé que un fotimer d’Ajuntaments pensen fer referèndums per la independència. I també sé que Carretero està pujant com l’escuma amb una sola consigna: independència.
Però no és una novel•la policíaca, i les preguntes i les seves respostes van de debò. Uau!
