El llaç groc persegueix Felip VI

"La monarquia té un problema a Catalunya que es diu desconnexió"

La monarquia té un problema a Catalunya que es diu desconnexió. Cada vegada hi ha més catalans que han desconnectat d’una institució anacrònica que demostra amb la seva gesticulació que viu a anys llum del segle XXI. El pare de l’actual rei, a qui el dictador Francisco Franco va posar a dit com a cap d’Estat, com a mínim, tenia el suficient acomplexament democràtic per no anar donant lliçons. L’actual Borbó, l’home format, ben plantat i casat amb una periodista, va demostrar amb el seu discurs del 3-O –el que donava suport implícit a les policies que van colpejar els votants del referèndum d’autodeterminació—que els seus atributs personals, intel·lectuals i familiars no signifiquen que tingui fusta, talla de cap d’Estat. Definitivament, no la té.

Felip VI ha vingut a Catalunya com qui va a una colònia. No ha pogut celebrar el desè aniversari del Premi Princesa de Girona a on li corresponia, a Girona, perquè l’ajuntament d’aquella ciutat el va declarar persona no grata després del discurs del 3-O. A Girona, institucionalment i també entre sectors amplíssims de la població, no volen saber res d’aquest rei. Però tampoc ha pogut celebrar el desè aniversari del premis amb normalitat a Barcelona perquè milers de persones es van concentrar davant del Palau de Congressos de Catalunya on es feia l’acte. Ras i curt, l’acte va ser el més semblant a un acte privat que s’hauria pogut fer al Círculo Ecuestre, si hi cabessin més persones.

Una vegada més, els estrategs de l’Estat i de la Corona en particular, han perdut l’oportunitat de guanyar-se alguns catalans. És difícil, perquè generacionalment una bona part dels joves ha desconnectat de la monarquia, però és la seva obligació intentar-ho. Ara bé, si pensaven que el divorci provocat pel rei el podien solucionar amb el discurs en català de la princesa Elionor –per cert, amb un bon català—dient que portarà sempre al cor Catalunya perquè els seus pares li havien parlat molt d’aquesta terra, és que no han entès res. El discurs d’una adolescent de 14 anys, per més princesa que sigui, no pot solucionar el mal profund, el trencament provocat pel monarca el 3-O. Però, a més, si el missatge a Barcelona de Felip VI es construeix per dir que l’independentisme és violent, intolerant i que no respecta els drets i les llibertats l’abisme entre la seva institució i el país es fa enorme.

Quan vaig sentir el discurs em va venir al cap el moment final de la pel·lícula “Mientras dure la guerra”, quan Unamuno es dirigeix als franquistes per dir-los que guanyar per la força no és convèncer, que aquestes batalles es guanyen seduint i no imposant. Felip VI no ho ha entès. Si no vol que cada vegada que vingui a Catalunya la seva figura estigui aïllada, acompanyada solament de la Cort reial i d’un exèrcit de policies, haurà de fer algun gest. Haurà de demanar perdó –encara que sigui a la seva manera—per haver menystinguts i faltat (prefereixo no parlar d’haver insultat) a més de dos milions de catalans que van anar a votar. Si no fa res, l’escletxa serà més gran perquè les noves generacions estan lluny de la monarquia. La senten com una imposició antidemocràtica.

 

Del desè aniversari del Premi Princesa de Girona –una iniciativa que ajuda els joves talents a obrir-se camí en camps estratègics—quedarà la fotografia d’una monarquia aïllada, amb una princesa a qui se li fan dir coses per agradar, amb un rei que només veu violència i intolerància en el poble. També quedarà la imatge d’un dels guardonats, el matemàtic Xavier Ros-Oton, pujant a rebre el seu premi amb un llaç groc a la solapa. La Junta Electoral que impedeix que als edificis públics es llueixi simbologia de suport als presos polítics i exiliats no va poder evitar que el rei d’Espanya i la princesa Elionor, atorguessin un guardó a un premi a un llaç groc. Tota una metàfora.  

Nota a peu de pàgina. Convé no oblidar a aquelles persones que són a la presó o a l’exili per haver facilitat que els catalans votessin: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comin, Lluís Puig, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Marta Rovira i Anna Gabriel.

 

Comentaris (2)
Narcís ( qui pot anar contra un llaç pro defensa de drets fonamentals i llibertats públiques , tot plegat, contra l'amor, el respecte, la solidaritat i la llibertat ? ) Fa 5 dies
Fer una xerradeta de segons en català .. no vol dir res, ço és, munt de persones estimen Catalunya si més no la respecten sense cap necessitat de paperot ! PD : verament .. o són altre món o els hi interessa més ser subordinats a poder fàctic o central ( poder a qui també temen .. no sigui els fumin fora ! ) !
el teu Fa 6 dies
"També quedarà la imatge d’un dels guardonats, el matemàtic Xavier Ros-Oton" quitándose el lazo para la cena ;)