Cada cop queden més clars els termes de la col·lisió entre les legalitats catalana i espanyola. Des de la plaça de Sant Jaume, l’advertència que es projecta cap a Madrid és que el referèndum es farà amb totes les garanties, amb l’única excepció que l’Estat utilitzi la coacció física. En aquest cas -tal i com ha assenyalat, en paral·lel, l’ANC- l’opció és tirar pel dret cap a la independència i sostenir-la amb el recurs de la mobilització popular, que és la palanca més sòlida amb què presentar-se davant les instàncies internacionals per demanar-ne el reconeixement.
Des de Madrid, silenci. Més enllà d’una negativa genèrica, l’Estat no ha donat cap pista sobre quins són els seus plans per evitar una jornada de votació que el 9N va demostrar que és perfectament factible a partir dels recursos de què disposa el Govern. Sense coacció física és gairebé impossible aturar un referèndum que, a més, té el suport d’una àmplia majoria social a Catalunya i, en general, cap hostilitat seriosa a nivell internacional.
La pilota, per tant, és a Madrid. El referèndum només es pot impedir per la força, però l’ús de la força és, justament, el que deslegitima el bàndol que l’aplica. La porra pot guanyar a l’urna un dia, però és el principi del final. I ells també ho saben.
