Les víctimes, els violadors i nosaltres

"Ens agrada poder simplificar la realitat i viure-la com si fos un conte de Disney: els dolents foscos i les princeses bones d'un blanc immaculat. Fins que algú ens ofereix un mirall i ens espanta la imatge que hi veiem. Nosaltres? No pas. Avui anirem a veure 'Cinquanta ombres d'en Grey' i, en tot cas, 'L'enfer, c'est les autres', oi?"

Potser heu pogut seguir l'evolució de les notícies sobre el reportatge que preparava la BBC en què s'hi entrevistava els condemnats per violar i assassinar una jove índia de 23 anys en un autobús a Delhi. Es tracta de quatre joves que ja han estat jutjats i sentenciats, i que es troben en el corredor de la mort de la presó d'aquesta ciutat índia.

Els raonaments d'aquests joves pel que fa als seus actes –justifiquen, per exemple, l'assassinat de la víctima perquè es resistia a la violació- ha generat una onada de protestes i indignació a tot el país que han acabat obligant el ministre de l'interior, Rajnath Singh, a intervenir tot anunciant una investigació per saber com és possible que els periodistes hagin tingut accés als condemnats. Alhora, un tribunal indi ha prohibit la difusió de cap part del reportatge. Una decisió més simbòlica que efectiva perquè els talls més esgarrifosos de les entrevistes fa dies que circulen per la xarxa.

La sorpresa va venir de la declaració pública de la directora del documental, Leslee Udwin, en què va mostrar els permisos emesos pels responsables ministerials de presons i d'interior per poder realitzar les entrevistes.

No es tractava, per tant, de prohibir una inventada mala praxi periodística sinó de la resposta política a unes declaracions que han deixat en evidència no ja el sistema judicial sinó, sobretot, una tolerància social i institucional compartida pel que fa al maltracte a les dones. Un fet evidenciat pel posicionament dels entrevistats –especialment d'un d'ells, Mukesh Singh- que no mostraven cap mena de penediment per la seva acció brutal tot culpabilitzant la víctima per no haver estat prou submisa durant l'agressió.

La directora del documental insistia en la necessitat de fer públic el seu reportatge per evidenciar les causes profundes que acaben fent possible que un fet com el que mostrava no sigui excepcional a l'Índia. De fet, Udwin va explicar que l'encàrrec de la BBC s'havia fet, precisament, per ser emès el dia 8 març, Dia Internacional de la Dona.

La posició oficial del govern indi insisteix en el fet que volen evitar que ningú obtingui rèdits comercials d'aquell delicte i que la seva feina és garantir la dignitat de les víctimes i dels seus familiars. És un posicionament encomiable si no fos perquè el mateix ministre de l'interior va afegir que les declaracions dels condemnats estaven creant ‘una perillosa atmosfera de tensió i de por arreu del país'.

Aquesta és la qüestió. Per les autoritats és fàcil concentrar l'odi en uns delinqüents determinats, però si aquests apel·len als fets i els descriuen com a accions socialment tolerades tot posant com a prova les esgarrifoses xifres de dones violades i abusades a l'Índia, el que es posa en qüestió ja no són uns comportaments aïllats sinó que s'apunta una pandèmia nacional que deixa en evidència el país sencer. Autoritats incloses.

Per això la directora del documental ha rebut el suport d'una coneguda activista i política índia, Anu Agha, tot recordant que la prohibició del documental no és la resposta a una emergència nacional que les autoritats índies coneixen tan bé com miren d'amagar sempre: la situació de les dones índies.

Hem anat fins a l'Índia però ens podríem haver quedat molt més a prop. Ens agrada poder simplificar la realitat i viure-la com si fos un conte de Disney: els dolents foscos i les princeses bones d'un blanc immaculat. Fins que algú ens ofereix un mirall i ens espanta la imatge que hi veiem. Nosaltres? No pas. Avui anirem a veure ‘Cinquanta ombres d'en Grey' i, en tot cas, ‘L'enfer, c'est les autres', oi?

 
 

Comentaris