Les vergonyes de la comissió d'Horta de Sant Joan

"Solament des del cinisme es pot comparèixer davant dels familiars de les víctimes d'Horta de Sant Joan l'endemà mateix que els grups que donen suport al tripartit van venir a dir que la mort dels cinc bombers no mereix cap dimissió ni cap destitució"

Si el seu pas pel govern de Catalunya no ha convertit als responsables del departament d'Interior de la Generalitat en uns essers mancats de tota sensibilitat, quan divendres lliuraven la medalla d'or per serveis excepcionals concedida pel Govern, a títol pòstum, als bombers del Graf de Lleida morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan (hi van anar els familiars de Pau Costa, Jaume Arpa i Ramon Espinet; els de Jordi Moré i David Duaigües no hi eren) es devien preguntar com és que els bombers aragonesos del Ministeri de Medi Ambient que van quedar atrapats pel foc van poder salvar la vida i els cinc de Lleida no; o com és que mentre el cap dels bombers de Daroca, Raúl Vicente, deia al Parlament que la seva primera obligació era la seguretat dels seus homes, els caps dels Graf de la Generalitat explicaven que la llei els prohibeix abandonar el foc.

Els bombers morts a Horta, homes valents, abnegats servidors públics que lluitaven contra un enemic terrible, el foc, es mereixen la medalla d'or de la Generalitat i tots els homenatges que calguin. És just que el país els recordi. Però solament des del cinisme es pot comparèixer davant del cos de bombers i dels familiars de les víctimes d'Horta de Sant Joan l'endemà mateix que a la comissió d'investigació parlamentària els grups que donen suport al tripartit -PSC, Esquerra i Iniciativa - amb la seva actuació, van venir a dir que la mort dels cinc bombers no mereix cap dimissió ni cap destitució; que els molts dubtes que s'han obert per l'actuació dels responsables d'Interior no ha de tenir cap conseqüència política; que és igual el que passi perquè, com li deia per passiva Mònica Terribas al president Montilla a l'entrevista de TV3, "aquí no dimiteix mai ningú; ni es cessa mai ningú".

La comissió d'investigació que aquesta setmana ha acabat al Parlament sobre el foc de la Terra Alta no solament ha estat útil per constatar errades de coordinació, desplegament, comandament, efectius i materials; per visualitzar les insuficiències o les deficiències de l'aplicació d'alguns protocols de seguretat (ho van explicar l'alcalde i els veïns d'Horta, el cap dels bombers voluntaris, la cap de sala de Tarragona i el guaita de Lleida) i per denunciar, com van fer unànimement els sindicats UGT, CCOO i CATAC, les mancances organitzatives, de seguretat, de formació, de criteri en la promoció de comandaments, i de pèrdua d'operativitat atribuïbles a la direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de la Generalitat; sinó que, a més, la comissió –ben dirigida pel veterà Higini Clotas—ha estat capaç de fer un document que recull 66 mesures que pretenen millorar les condicions de treball dels bombers i del pla antiincendis.

Poques vegades com aquesta, una comissió parlamentària serveix per donar visibilitat a tantes coses en tant poc temps. Algunes tenen una dimensió humana, per exemple: que el treball dels bombers té un component vocacional sense el qual, tot sovint, seria pràcticament impossible fer la seva feina, o que en força ocasions han de dur a terme la seva tasca en situacions límit que posen en risc la seva integritat. Altres, en canvi, tenen un caràcter tècnic: que els operatius no poden abaixar mai la guàrdia, ni rebaixar la tensió, ni infravalorar cap situació per més controlada que sembli; que la seguretat de les vides humanes ha d'estar per damunt que cap altra consideració i que, per això, cal una bona organització i uns elements tècnics adequats que ho garanteixin.

Per últim, la comissió també ha demostrat la doble moral d'uns polítics que mentre eren a l'oposició criticaven cruelment a aquells que intentaven gestionar situacions de crisi i els donaven lliçons d'ètica mentre pontificaven sobre les virtuts que ells deien representar i que passaven, sobretot, per no aferrar-se al càrrec i proclamaven que el camí de la dignitat política quan les coses no surten prou be porta irremediablement a la dimissió; però que quan han tingut l'honor d'encarregar-se de governar el país no han demostrat gaire saber gestionar situacions de crisi; s'han oblidat dels seus principis ètics, tot optant per mantenir-se ben enganxats als seus càrrecs perquè han oblidat allò que ens ensenyaven: que la dignitat porta associada la paraula dimissió.

Si divendres, després de lliurar les medalles d'or de la Generalitat a les famílies dels bombers morts a Horta de Sant Joan que van acceptar acudir a l'acte institucional de Girona, alguns dels responsables polítics que presidien l'acte van gosar mirar-se al mirall estic segur que no els devia ser fàcil poder-s'hi reconèixer.

 
 

Comentaris